#8M en primera persona   Sense cap mena de dubte el nivell de consciència col·lectiva i d’autoorganització. Experiències com Dones...
Pujar

Xantal Gabarró. Actriu

#8M en primera persona

 

Sense cap mena de dubte el nivell de consciència col·lectiva i d’autoorganització. Experiències com Dones i Cultura (i la feinada que estan fent) o Dona’m Escena (i l’èxit que està tenint el bloc), entre d’altres, són molt importants. Dones i Cultura està sent un eina de lluita i empoderament col·lectiu molt potent i Dona’m Escena està generant discurs i posant nom i cognoms a molta caspa masclista que era intocable. Necessitats i discriminacions que estaven absolutament silenciades al sector cultural s’estan posant sobre la taula. El moment dolç mediàtic que està vivint el feminisme en general també fa que aquestes iniciatives puguin tenir més ressò, arribar a més gent i, per tant, sumar més gent.

 

No acabaríem… la masculinització de les posicions de poder del món de la cultura (com en tots els àmbits) és una peça clau del tap que no deixa avançar. Mentre les decisions les prenguin els qui tenen privilegis, les nostres necessitats no estaran cobertes ni les nostres reclamacions seran ateses; mentre siguin sobretot homes els que decideixen de què es parla des de la cultura i com i qui les explica, no tindrem relat propi, el que ens ofereixin no ens representarà i les dones que vulguin fer-se un lloc hauran sempre de treballar el doble i demostrar el doble; i un llarg etcètera. Per altra banda, la violència estètica segueix sent un problema molt greu del què pràcticament no es parla al nostre món. I, com no, la precarització del sector, que tant i tant cal ara mateix combatre, és més dura per a nosaltres, un de tants exemples seria la situació de les dones que volen tenir criatures i treballen al sector cultural.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí