Des que va començar l'any 2014, el Vida festival mira cara a cara moltes altres de les cites musicals de primer ordre que inunden Catalunya durant l’estiu.
Pujar

Vida Festival, fora de Barcelona saben el que es fan

Per Sergio del Amo/ @delamista


Molts van plorar quan es va anunciar l’última edició del Faraday a Vilanova i la Geltrú l’any 2013, perquè era un d’aquells atípics festivals en què la massificació mai no havia estat convidada. Durant uns mesos va haver-hi una certa incertesa perquè, almenys en aquell moment, es desconeixia si tindria un substitut a l’alçada. Però i tant que l’ha tingut. Des de 2014 el festival Vida ha ocupat el seu lloc i, en només cinc anys, ja mira cara a cara moltes altres de les cites musicals de primer ordre que inunden la ciutat de Barcelona durant l’estiu.

L’edició d’enguany, del 28 de juny a l’1 de juliol, possiblement és la que aglutina més grans noms en el seu cartell. Des dels escocesos Franz Ferdinand (1) (serà un plaer tornar a ballar himnes com “Take Me Out” o “Do You Want To”, tot i que la banda liderada per Alex Kapranos torna al nostre país per presentar el seu àlbum, Always Ascending, editat fa només uns pocs mesos) passant per l’estatunidenca St. Vincent (2) (que l’any passat va sorprendre molts amb Masseduction, el seu disc més pop fins ara), el cantautor Iron & Wine (5) o They Might Be Giants, una banda que no acostuma a passar pel nostre país i que brilla com un dels principals caps de cartell. A tots ells també s’hi suma el britànic Nick Mulvey (3), els sempre festius of Montreal, el productor alemany Tensnake (que esperem que sigui l’artista que tanqui l’escenari principal en la segona jornada), la sensibilitat folk de Josh Rouse o Bart Davenport, entre d’altres.

 

Escena musical de casa

 

I pel que fa a l’escena nacional? Doncs ningú amb dos dits de front es pot queixar, perquè molt probablement el Vida és un dels festivals que més cura té dels artistes del nostre país. Més enllà de tenir Los Planetas com a cap de cartell de la primera jornada, al llarg de la resta de dies veurem bandes com Oso Leone (que tenim moltes ganes que aprofitin l’ocasió per mostrar-nos les noves cançons en les que estan treballant), The New Raemon ben acompanyat per McEnroe, els sempre a reivindicar Maga o els sons garatge dels madrilenys Novedades Carminha. Núria Graham (4) tampoc no es perdrà la cita, com Guille Milkyway i la seva La Casa Azul, Joe Crepúsculo (tot un veterà, ja hem perdut el compte de les vegades que l’hem vist a Vilanova), les cada vegada més internacionals Mourn, els Za!, l’irreverent Albert Pla o els mig catalans mig xilens The Zephyr Bones. No tindràs temps d’avorrir-te, no.

Hi ha tants noms interessants al cartell que pot haver-hi el neguit de perdre’s la majoria de coses. Tanmateix, si per alguna cosa destaca el Vida és per programar uns horaris on no hi ha doloroses coincidències (sense anar més lluny, els caps de cartell es reparteixen successivament entre els dos escenaris principals). Si a això se li suma una localització com la Masia d’en Cabanyes, on tan grans com petits poden gaudir del seu bosc màgic i un ampli espai per moure’s que s’agraeix de tot cor, el que queda és un festival del més còmode, perfecte per passar-hi el cap de setmana. Molt possiblement quan estiguis llegint aquestes línies els abonaments s’hauran esfumat, però estigues tranquil, perquè encara tens a la teva disposició entrades de dia per a les tres jornades. ¿Qui deia que fora de Barcelona no hi havia propostes musicals atractives?

 

Vida Festival

Vilanova i la Geltrú. Del 28 de juny a l’1 de juliol.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí