Què passaria si un dia tota aquesta tribu decidís posar-se a jugar, oblidar les exigències del sistema i crear un...
Pujar

Una tribu anomenada assajar és de covards

 

Per Gema Moraleda / @GemOnTheMoon

 

Cal tota una tribu per aixecar una obra de teatre. Una tribu formada per tot un seguit de persones que aportin la seva màgia, el seu esforç i el seu coneixement per presentar al públic una petita part de si mateixos en forma d’espectacle. Això, és clar, després d’un procés que pot durar mesos o anys. Però, què passaria si un dia tota aquesta tribu decidís posar-se a jugar, oblidar les exigències del sistema i crear, com ho fan els músics a les jams, un espectacle inèdit i improvisat davant del públic? Això és el que succeeix cada segon dilluns de mes a l’Àtic 22 del Tantarantana i s’anomena Assajar és de covards. La idea, sorgida l’any 2013 en unes reunions amb companyies emergents impulsades per Julio Álvarez i Roberto Romei amb la intenció de donar forma a la seva nova sala off, Àtic 22, la van posar sobre la taula Raquel Loscos i Rocío Manzano. Una idea boja, punky i totalment original que la Companyia Casa Real, de la qual són codirectora i codramaturga, i actriu, respectivament, ha fet créixer amb esforç, generositat i inventiva infinites, aprenent i evolucionant a cada pas, com només es pot fer en un espai tan lliure com és el “corral”, com ells anomenen afectuosament el seu invent. AEDC és: “2 lectures dramatitzades, 1 concert en directe i 1 jam actoral, tot això amb 1 birra inclosa la nit dels dilluns i amb la garantia de no perdre el metro, si no t’hi esforces”.

 

Per cada sessió convoquen un director, dos dramaturgs, de dos a quatre intèrprets, un músic, un fotògraf/realitzador i un dissenyador de cartell voluntaris, que no es coneixen d’abans i mai no han treballat junts. L’espectacle final es crea col·lectivament en les dues hores anteriors a l’arribada del públic, excepte els textos, que són inèdits, però venen escrits de casa. Sara Sansuan i Salvador S. Sánchez, de Casa Real, m’ho expliquen així: “És l’essència més pura del teatre: escric unes paraules, algú pensa com es posaran dalt d’un escenari i algú les diu. Fins aquí, sense més pretensions. I sempre cartes amunt, ensenyant les costures, el procés”.

 

El públic també té un paper imprescindible, perquè aporta els voluntaris que participen a la jam actoral que tanca la sessió on, sota la batuta del director de torn, reinterpreten de manera creativa fragments de les peces representades. La intuïció que va tenir Casa Real en crear AEDC, i que es va anar confirmant amb el pas del temps, era que el “corral” pogués esdevenir “un espai on trobar-se sense tensió professional ni postureo , per crear sinergies sanes i honestes, i ajuntar famílies i disciplines teatrals”. I ho han aconseguit, perquè AEDC ha estat l’origen de diversos projectes artístics i de relacions personals i professionals. “Assajar és de covards et reconcilia amb el món i amb la professió”, asseguren.

 

Tot just comença la cinquena temporada i, lluny d’esgotar-se, l’energia no ha deixat de créixer. La millor manera de comprovar-ho és viure-ho. La propera cita és dilluns 11 de desembre a les 9 del vespre. El guió encara no s’ha escrit.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí