Quan un film de superherois intenta basar-se molt en un còmic en concret, acostuma a funcionar. Però no tots els casos han tingut el mateix resultat i aquí n’expliquem alguns.
Pujar

Una pel·lícula de superherois, un còmic

Per Pere Francesch Rom /@PereFrancesch

 

Vengadores: Infinity War ha superat totes les expectatives i, més enllà de la part econòmica i taquillera, ha demostrat que es pot crear cinema de superherois amb contingut i amb un argument i uns personatges amb una certa profunditat. Les pel·lícules de superherois prenen les històries i els personatges de molts dels còmics publicats, però acostumen a prestar més atenció als focs artificials que a l’argument. La pel·lícula dels germans Russo demostra que es pot adaptar un còmic concret a la gran pantalla i tenir èxit anant més enllà dels efectes especials. De fet, quan un film de superherois intenta basar-se molt en un còmic en concret, acostuma a funcionar. Però no tots els casos han tingut el mateix resultat i aquí n’expliquem alguns.

 

Vengadores: Infinity War

 

Els germans Russo han basat la seva pel·lícula en els còmics que va escriure Jim Starlin (pare de Thanos) per Marvel a la dècada de 1990 dedicats al malvat Thanos, i publicats aquí per Panini Comics com El renacimiento de Thanos i El guantelete del infinito. Els Russo han respectat sobretot els objectius aparentment malèfics del tità Thanos i la recerca de l’arma que ho farà possible. El que marca la diferència entre aquesta cinta i la gran majoria, és que no tot és blanc o negre i s’ha nodrit al “dolent” de profunditat, història i objectius.

 

Capitán América 3: Civil War

 

Un dels grans còmics de Marvel entrat ja el segle XXI és Civil War (2006), amb guió de Mark Millar. La història plantejava la idea de si els superherois haurien de ser controlats pel govern estatunidenc i, per tant, si havien de donar a conèixer les seves identitats. Això genera dos grups que s’enfrontaran, un format per Iron Man (a favor) i un altre pel Capità Amèrica (en contra). Capitán América: Civil War (2016), també dels germans Russo, beu de la idea de Millar en una més que acceptable adaptació.

 

Batman v Superman: El amanecer de la justicia

 

Un dels grans fracassos de l’univers cinematogràfic de DC és l’enfrontament de Batman contra Superman de Zack Snyder de l’any 2016, que va aixecar moltes expectatives sobretot al tenir com a referent un dels millors còmics de superherois: Batman: el regreso del Caballero Oscuro (1986) de Frank Miller, una obra que va significar un abans i un després d’aquest gènere. La crítica social i dels mitjans de comunicació i el debat sobre el paper dels herois va marcar una època, però Snyder no va aconseguir plasmar tot això a la gran pantalla, amb un guió fluix, tot i les bones intencions. Una oportunitat perduda.

 

Watchmen

 

Zack Snyder sí va aconseguir una gran adaptació del còmic contemporani més important de superherois amb Watchmen (2009) d’Alan Moore, l’obra insígnia d’aquest gènere publicada l’any 1986 i que Snyder va adaptar gairebé pla a pla, conversa a conversa. El film va saber plasmar els debats que planteja el còmic, com qui vigila als vigilants o fins on pot arribar hom per salvar la humanitat.

 

X-Men: Días del futuro pasado

 

El cineasta Bryan Singer va portar a la gran pantalla Días del futuro pasado (2014), un dels grans clàssics de Marvel i dels X-Men, creats l’any 1981 pel guionista Chris Claremont i el dibuixant John Byrne, i que va publicar-se en els números 141 i 142 de la sèrie Uncanny X-Men. Singer, que no era la primera vegada que dirigia una història dels X-Men, va sortir-se’n amb un trencaclosques visual que mescla passat i futur i reflexiona sobre les possibilitats de poder-lo canviar.

 

Hellboy

 

El cineasta Guillermo del Toro va signar una gran adaptació del personatge Hellboy, creat per Mike Mignola, on va saber adaptar l’obscuritat i el misticisme del còmic Semilla de destrucción (1994) en la primera de les dues pel·lícules que va dirigir el mexicà sobre l’arribada del dimoni vermell a la Terra, l’any 2004. Una interessant història que parla de si es pot canviar el destí, en un context ple de mitologia i antigues històries de fantasmes, bruixes i monstres.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí