"El teatre hauria de ser un dret per tots els infants i una assignatura obligatòria en l’educació reglada." Una opinió de Marta Fíguls
Pujar

Una assignatura per a tothom

Per Marta Fíguls. Pedagoga teatral i actriu

 

 

L’altre dia vaig proposar als meus alumnes més petits, d’entre 3 i 5 anys, que s’inventessin un personatge a partir d’alguns elements que els vaig deixar al mig de la classe, hi havia ulleres, perruques, màscares, barrets i alguna cosa més.

 

L’Arlet va decidir que seria la princesa Purpurina, i que llançant purpurina aconseguiria que la gent no s’enfadés, l’Òscar va inventar-se un caçador dolent que no volia ser dolent, la Carla va decidir ser un pallasso que feia riure la gent, en Sergi no va voler ser res, la Lola, un lleó que no tenia por… i així tots. Cadascú, a través del seu personatge inventat, ens estava explicant, sense ells saber-ho, una de les seves pors.

 

A classe de teatre oferim un espai segur, on cada infant se sent lliure per crear, expressar-se i transformar la realitat de la manera que vulgui i necessiti. Tot està bé, prova i error, prova i error. Quan entenen que equivocar-se és aprendre, i que no passa res, es llancen a la piscina de cap. Aprendre a aprendre. És a través del joc teatral que els meus alumnes s’enfronten amb els seus neguits i inseguretats.

 

A teatre els donem un espai on obrir-se emocionalment sense por a caure, sense judicis, ni prejudicis. A teatre, deixem fluir aquells aspectes més instintius, innats i gairebé animals, que d’alguna forma han estat “castrats” en una societat que premia no sortir-se de la “norma” i castiga ser únic i diferent. El teatre és inclusiu. Quan el cos entra en moviment, exercitem el cervell al mateix temps, trobant l’equilibri perfecte.

 

Tinc la certesa que a aquests petits actors i actrius, encara que en un futur no vulguin dedicar-se al teatre o a les arts escèniques, tot això que han après els ajudarà a gestionar, entendre i acceptar les seves pròpies emocions. Seguretat, autoestima, empatia, valors que de ben segur els seran beneficiosos per enfrontar-se amb els petits i grans conflictes amb què es trobaran al llarg de la seva vida.

 

El teatre hauria de ser un dret per tots els infants i una assignatura obligatòria en l’educació reglada. Tots i totes els nens i nenes haurien de tenir-hi accés. Val a dir que cada cop hi ha més escoles que introdueixen el teatre i l’expressió corporal dins l’horari escolar, però malauradament encara  no són la majoria.

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí