Les Antonietes tornen a escena amb un drama psicològic de Shakespeare de plena actualitat
Pujar

Un Othello per a ser millors persones

Per Carme Parra

 

Gràcia bull de gent un divendres de primavera. I ell, Oriol Tarrason, resta absort davant d’un guió ple d’acotacions. És l’Othello de Shakespeare. Se’l sap gairebé de memòria perquè per fer-ne una nova adaptació ha anat al moll de l’os. S’ha quedat amb l’essència, em diu minuts després, d’un dels textos shakespearians de més complexitat psicològica. Parlem amb ell en ple procés creatiu, quan dubta de tot i alhora està més convençut que mai que té entre mans un text important, potser el més important que ha dirigit fins ara. De la conversa també ens quedem amb l’essència. Les tres raons per les quals, segons el director de Les Antonietes, hem d’anar a veure el seu darrer espectacle.

 

Perquè és una història necessària que parla de l’home i les seves circumstàncies. De quin és el nostre lloc al món i la nostra responsabilitat davant de determinats fets. Una obra que, tot i haver estat escrita fa més de 400 anys, posa damunt la taula temes tan d’actualitat, malauradament, com la violència de gènere o la manipulació. Les Antonietes prescindeix de gairebé tot, dels personatges secundaris i de les referències historicosocials, així com de l’al·lusió a la guerra de Xipre. I porta la història al món d’avui “en què els soldats els trobem en la política o l’economia, espais on predominen les lluites pel poder, la manipulació i la violència”. I és en aquest context on situa el triangle explosiu: Othello (Òscar Intente), Desdèmona (Annabel Castan) i Iago (Arnau Puig) “que, com tres ratetes en un laboratori, exposen les seves misèries davant d’un públic que mira però no fa res, que sap el que passarà però no s’aixeca i marxa”. És així com Tarrason ens converteix en còmplices d’una injustícia, apel·lant a la nostra responsabilitat com a col·lectiu. Al teatre, com a la vida, tanquem els ulls davant el que no ens agrada “però quan no és teatre no és tan divertit, no podem quedar-nos igual” apunta combatiu. A ell, Othello l’ha canviat. Assegura que l’ha fet millor persona.

 

Per la singularitat de la posada en escena. Una caixa blanca que signa Joana Martí i que ens remet directament a un laboratori. Un espai asèptic, despullat, perquè la paraula prengui tot el protagonisme i frases com aquesta “vulgui Deu que aquesta nit no aprengui res del mal sinó tot del bé” o aquesta “homes, si oblideu el vostre deure i aboqueu els tresors que són nostres sobre les faldilles d’altres dones, si ens tanqueu o ens pegueu per ràbia o per despit, heu de saber que tot això ens fa mal”, que Tarrason rebusca entre les pàgines del guió, arribin sense interferències. També el roig hi és present “perquè remet al poder i hi ha una ambició enorme per part de Iago d’usurpar”. Una escenografia que condiciona el treball actoral perquè mai no han treballat en un espai tan definit com aquest. També la il·luminació juga un paper important. És un personatge més “que dona tanta informació com els actors”. I la música que Tarrason ha canviat a última hora per unes bases electròniques elaborades a partir del disc original d’un amic músic. Com la resta d’elements, subratllarà l’ambient tens pel qual transita la història.

 

Perquè és un salt artístic per a Les Antonietes. La companyia va néixer el 2009, en plena crisi i amb segell propi, l’aposta pels clàssics. Han aixecat diversos Shakespeare, un Ibsen, un Txèkhov, un Tennessee Williams i un Mambo, text original, que els va servir per comprovar que encara estaven vius i “descobrir que el públic té ganes de jugar i de deixar-se sorprendre”. Per això, i després d’una profunda reflexió, han decidit continuar, com a mínim fins que hagin bufat les deu espelmes. Per fer-ho viable, els seus muntatges són de mínims “perquè en aquest país fent teatre es pot créixer artística però no econòmicament” i amb un somriure sorneguer el director d’Othello afegeix que “si Shakespeare fos un contemporani ni escriuria obres de quatre hores ni crearia tants personatges, perquè no l’estrenaria ni Deu”. Othello s’estrena a finals de maig a La Seca, després faran gira per Catalunya, on la companyia té un públic fidel. També els espera Madrid, on ja han presentat alguns dels seus muntatges.

 

Othello
Les notícies falses, la desinformació i el fet de generar desconfiança en l’altre a través de notícies aparentment certes són una pràctica actual però també un dels temes principals de l’obra Othello de Les Antonietes.

 

La Seca-Espai Brossa.
Del 30 de maig al 24 de juny.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí