Cantants i músics professionals, però també amateurs de totes les edats intervenen en una proposta participativa que porta a escena la història de Teseu i el Minotaure, en format òpera.
Pujar

Un minotaure al Grec

Per Mònica Pagès /@monicapages

 

Sota la direcció musical de Simon Halsey, actual director titular de l’Orfeó Català, i amb la participació de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya, amb Manel Valdivieso al capdavant, el Festival Grec 2018 i la Fundació Orfeó Català-Palau de la Música Catalana, amb els seus sis cors de totes les edats, presenten el 15 de juliol al Teatre Grec l’òpera col·lectiva El monstre al laberint, del compositor Jonathan Dove. Una obra multitudinària que fa uns anys van encarregar a aquest músic la London Symphony Orchestra, la Berliner Philharmoniker i el Festival d’Aix-en-Provence per fer confluir dalt de l’escenari artistes professionals i aficionats amb la possibilitat de poder-se interpretar en idiomes diferents i en diversos països.

 

El mite grec del Minotaure, el monstre meitat home i meitat brau que el rei Minos de Creta alimentava amb la carn dels més joves i que va ser vençut per Teseu, serveix d’argument a aquesta creació musical amb llibret d’Alasdair Middleton, que ha estat traduït al català pel dramaturg Marc Rosich, i que compta amb la direcció artística, escènica i coreogràfica de Constanza Brnčić. Es tracta d’un espectacle d’una hora de durada i per a tots els públics, que, en l’escenari a l’aire lliure del Teatre Grec i amb la presència de 400 artistes professionals i amateurs, causarà un fort impacte tan visual com sonor. En les veus solistes dels principals personatges podrem sentir el tenor Marc Sala, la mezzosoprano Gemma Coma-Alabert i la veu d’un baríton encara per determinar. El gran Lluís Homar posarà la seva veu en off i també hi haurà la intervenció de l’artista de circ Quim Giron en el paper del Minotaure.

 

En aquesta proposta musical tindrem l’oportunitat de sentir les veus de tots els cors que integren l’Orfeó Català, des dels més petits fins als més grans, amb l’orquestra simfònica més jove del país, la JONC, i al costat d’un gran nombre de persones que voluntàriament participaran d’aquesta experiència escènica que converteix en una òpera una de les històries més antigues i més populars de la Grècia clàssica, aquella de fa milers d’anys que ens evoca el Teatre Grec, construït pels arquitectes Ramon Reventós i Nicolau Maria Rubió i Tudurí el 1929, per a l’exposició universal, a la pedrera de Montjuïc, amb un aforament de gairebé dos mil espectadors, i que ha donat nom al festival d’estiu de Barcelona des de 1976.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí