Àlex Rigola presenta un Oncle Vània tancat, íntim i tràgic al Grec Festival
Pujar

Txèkhov a la Rigola

Per Álvaro Vicente /@AlvaroMajer

 

Àlex Rigola presenta un Oncle Vània tancat, íntim i tràgic. Potser la posada en escena d’aquesta versió per a quatre actors i seixanta espectadors de la clàssica obra teatral recordarà al públic del Grec el muntatge Who is Me. Pasolini, que es va veure al Grec 2017 signat pel mateix Rigola i que tenia com a escenari, igual que en aquest cas, una gran caixa similar a les que s’utilitzen per transportar obres d’art.

 

Elenc reduït a quatre intèrprets, però quins quatre intèrprets, atenció: Ariadna Gil, Luis Bermejo, Irene Escolar i Gonzalo Cunill. La producció (en la que juntament amb Teatros del Canal està també el festival Temporada Alta) té com a dramaturgista Lola Blasco (no hi ha gaires directors espanyols que facin servir aquesta figura del dramaturgista, tan arrelada en Centreeuropa, però Àlex Rigola sempre compta amb algú per fer aquesta feina) i és un projecte centrat a la recerca d’una veritat escènica, dramatúrgica i actoral per arribar a l’essència de l’autor rus a través del joc. Una proposta íntima en la qual intèrprets i espectadors compartiran espai i melancolia. Però, per què Vània i perquè així? En paraules de Rigola: “Temps foscos i de desengany pel ciutadà. Tot el que ahir es projectava com a futur ha quedat desposseït per una realitat que només deixa entreveure desil·lusió i tristesa. Un segle després, el text de Txèkhov ens permet reflexionar sobre la pèrdua de rumb com si fins ara no haguéssim après res”. Una visió tràgica del món contemporani on els seus protagonistes descobreixen que la vida no és com l’havien imaginada.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí