Del 14 al 16 de juny, el Festival Sónar celebra els seus primers vint-i-cinc anys de vida sent el so del present.
Pujar

Sónar, 25 anys reescrivint la història de l’electrònica

Per Sergio del Amo/ @delamista


Avui en dia estem molt acostumats als sons i a les textures electròniques perquè, més enllà de l’escena de club, la música electrònica s’ha apoderat de tots els gèneres musicals. Sona al carrer, als cotxes, als reproductors MP3 de tothom, als anuncis de la televisió i, en definitiva, a tot arreu. Però no sempre va ser així. A principis dels noranta molts consideraven aquest tipus de música una marcianada vinguda del futur i, en canvi, en els nostres dies simplement és el so del present. Com s’ha arribat a aquest canvi de percepció? Hi han influït molts factors, però un dels principals culpables és el festival Sónar, que aquest any, del 14 al 16 de juny, celebra els seus primers vint-i-cinc anys de vida.

 

L’expansió dels sons del futur

Coincidint amb la ressaca olímpica, el periodista Ricard Robles i els músics i artistes visuals Enric Palau i Sergio Caballero van tenir una conversa més que productiva. Tots tres van adonar-se abans que ningú que fora de les nostres fronteres les coses estaven canviant musicalment i, per això, al 1994 van convocar la primera edició del festival (amb activitats de dia al CCCB i la sala Apolo com epicentre de la programació nocturna) tenint en tot moment present la viabilitat internacional del projecte. En aquell primer any va haver-hi 6000 assistents, una xifra que en els dos anys següents es va triplicar. Però l’any 1997, just en el moment en què totes les activitats de nit es van traslladar al Pavelló de la Mar Bella, el festival va créixer com mai. Hi havia ànsia per entendre aquesta nova realitat musical i prova d’això és que en aquell mateix any van actuar al festival noms propis com Daft Punk (quan encara no s’havien encasquetat el casc robòtic), els icònics Kraftwerk, Plastikman (un dels àlies de Richie Hawtin), Laurent Garnier o DJ Hell. El Sónar havia arribat per quedar-se.

 

La consolidació dels sons del present

El Pavelló de la Mar Bella es va quedar petit i, per aquest motiu, al 2001 totes les activitats nocturnes es van traslladar a Fira Gran Via, on encara hi continuen. Amb el canvi de mil·lenni la mitjana d’assistents va arribar als 80.000. I ningú no se n’ha d’estranyar, perquè els caps de cartell d’aquells anys parlen per si sols: Björk va omplir com ningú l’escenari principal al 2002; The Chemical Brothers al 2005 van deixar bocabadats a molts amb les seves projeccions; un any després, Chic van posar a ballar a tothom; Beastie Boys s’acomiadaven dels seus fans al 2007 i, dues edicions més tard, la diva Grace Jones reapareixia més renovada que mai. Fa molt de vertígen veure tots aquests artistes junts.

 

La celebració de l’efemèride

Però ja n’hi ha prou de reverenciar el passat. Per aquest 25è aniversari el Sónar va a totes amb una programació fidel a la seva essència. Sense anar més lluny, aquest any podrem gaudir de la tornada de LCD Soundsystem al festival, així com de la primera visita a Barcelona de Gorillaz (1), Thom Yorke sense els seus Radiohead, Modeselektor (2), Bonobo o els veterans Laurent Garnier i Richie Hawtin, dos del DJ que més estretament han estat vinculats amb el festival des de la seva primera edició. També es podrà gaudir al Sónar de Dia del nou projecte de la cantant flamenca Rosalía (3), la discoteca itinerant Despacio (propulsada pels 2manydjs i James Murphy, el cervell dels ja anomenats LCD Soundsystem) o el mateix Diplo, entre un extens etcètera. El Sónar està de celebració, així que ha arribat el moment de ballar en el seu honor com si no hi hagués demà.

 

Fira Montjuïc /Fira Gran Via L’Hospitalet

14, 15 i 16 de juny

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí