Per Albert Pijuan/ Escriptor, dramaturg i traductor. Ha participat en espectacles de LaminimaL i La Ignífuga. És autor de...
Pujar

Somriu, t’estàs autoexplotant

 

Per Albert Pijuan/ Escriptor, dramaturg i traductor. Ha participat en espectacles de LaminimaL i La Ignífuga. És autor de la novel·la El Franctirador (Angle Editorial, 2014)

 

Dels creadors de “Si no ho aconsegueixes és que no t’hi has esforçat prou” i “No, ni un duro, però és promoció i currículum!” arriba... “Tu també pots ser un explotador”. Quantes vegades has pensat que tu, en el lloc del teu superior, ho faries molt millor? Quants dies t’has llevat creient que aquella empresa, dirigida per tu, seria l’hòstia en patinet? Pensaves que el mercat podia passar per alt un desig tan escampat? I esclar que no. Perquè en la nova fase del capitalisme hiperconnectat tu també pots convertir-te en un explotador. “Explotador de qui?”, et demanaràs, “si vaig amb la T-rosa perquè no em puc permetre una T-10?” No t’angoixis perquè sempre hi ha algú a la recàmera per ser explotat. Què et sembla… tu mateix? No és una idea magnífica? La responsabilitat sobre les teves condicions de vida recauen enterament sobre les teves espatlles. Això significa que… sí! Tindràs la llibertat per treballar en el que tu vulguis sense que ningú altre s’emporti la plusvàlua del que generi la teva feina! Tu explotant-te a tu mateix, beneficiant-te de tu mateix i depenent de tu mateix per arribar allà on tu vulguis!

 

Aquest és l’espot publicitari. En les interlínies hi trobem una realitat cada cop més estesa, que podríem resumir com la lliure decisió d’assumir els rols de l’amo i de l’esclau en un mateix. Autoocupació. Automanagement. Autoexplotació. No direm que és un fenomen únic del sector cultural (compte amb el melic!), però sí que, aquí, pren una forma especialment perversa. Pel que té de joc amb il·lusions honestes, per la confusió que comporta treballar en un àmbit amb vocació de servei públic sota la lògica de mercat, pel xantatge edulcorat amb paraules nobles i altisonants com Art, Veritat o Bellesa… L’amo et diu que no treballes prou i l’esclau et diu que ja n’està fart. L’amo t’obliga a viure en una mena de campanya publicitària continua i l’esclau implora alguna hora de recolliment. En el moment que l’explotat i l’explotador viuen en un mateix cos, la capacitat crítica es redueix a la mínima expressió. I és que com pots enfrontar-te a un Gran Germà que té exactament la teva cara?

 

Primer punt del decàleg de supervivència per al 2018: mentre busques la forma de desfer-te d’aquesta camisa de força translúcida i esquizoide, no oblidis les càmeres. Somriu, t’estàs autoexplotant.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí