Aquí teniu sis recomanacions llibresques. Sis bons llibres per regalar o regalar-vos. Tres novel·les increïbles, una biografia atípica, un recull de contes contundent i l’obra d’una poeta justament recuperada del silenci.
Pujar

Sis títols a tenir en compte el 23 d’abril (i tot l’any)

Per Jordi Benavente/ @jordibenavente

 

Aquí teniu sis recomanacions llibresques. Sis bons llibres per regalar o regalar-vos. Tres novel·les increïbles, una biografia atípica, un recull de contes contundent i l’obra d’una poeta justament recuperada del silenci.

 

 

 

Solenoide. Mircea Cartarescu. Edicions del Periscopi, 2017.

 

Narrador, poeta, dietarista, crític literari i ferm candidat al Nobel de Literatura, el romanès Mircea Cartarescu (Bucarest, 1956) ha anat bastint una obra complexa i magnètica que culmina, per ara, amb aquesta novel·la (traduïda magistralment al català per Antònia Escandell). Amb una prosa elaboradíssima, Cartarescu hi narra la vida d’un escriptor fracassat, professor d’extraradi en una versió decadent i fantàstica de la Bucarest comunista. Visions oníriques que van de l’evocació al malson; escenes costumistes que es disparen cap a l’impossible i viceversa; fragments del diari del protagonista; una casa amb forma de vaixell de vapor i un solenoide als fonaments, i una galeria de personatges, objectes i escenaris al·lucinants.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

August Gil Matamala. Al principi de tot hi ha la guerra. David Fernàndez i Anna Gabriel. Sembra Llibres, 2017.

 

Els exdiputats de la CUP David Fernàndez i Anna Gabriel van conversar durant mesos amb aquest històric advocat laboralista i antirepressiu i, amb ell, van estirar “el fil roig” de la memòria de l’esquerra social i independentista del nostre país. L’activisme de pedra picada i l’empatia dels autors i del biografiat fan d’aquest llibre una obra que va més enllà de la vida del propi Gil Matamala i esdevé el retrat d’un grapat de generacions en lluita: primer contra la dictadura franquista, després contra la repressió originada pel règim del 1978 i finalment contra les desigualtats i la precarietat del segle XXI globalitzat. Una lectura molt útil en els temps que corren: conèixer el passat per seguir lluitant.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Tots els contes. Víctor Català. Club Editor, 2018.

 

D’adolescents vam llegir Solitud i la novel·la ens va fer esclatar els cervells, encara tendres, amb el retrat psicològic gebrador d’aquella dona entre homes. ¿Com espetegarien ara, en un institut, aquests relats que narren, com diu Enric Casasses al rerescrit, “fets tan durs i històries tan intenses, que a vegades arriben a una cruesa límit”? Caterina Albert (1873-1966) signava en masculí per escriure amb llibertat. Va viure guerres, postguerres, revolucions i reaccions, a L’Escala i a Barcelona. Sabia quin pa s’hi dona a poble, i coneixia la murrieria dels barris baixos de la ciutat: “Jo vinc del fet viu, no del fet mort; per arribar aquí no he travessat la serena quietesa de l’arxiu, sinó l’agitació tumultuosa del carrer”.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Les Possessions. Llucia Ramis. Anagrama, 2018

 

“Qui entén la pròpia família és capaç d’entendre-ho tot”, escriu Llucia Ramis al pròleg de Lèxic familiar (Àtic dels Llibres, 2018), de Natalia Ginzburg. Perquè, argumenta l’escriptora i periodista, cada família és “la humanitat sencera”. No és estrany, doncs, que a la seva última novel·la, Les possessions, 3er Premi Llibres Anagrama, Llucia Ramis (Palma, 1977) posi en solfa una història de fantasmes que també és una recerca dels orígens familiars que també és un retrat truculent del país que també és una indagació de com ens aferrem a persones, objectes, cases. És la mateixa Ramis espurnejant i sàvia que va donar-se a conèixer explicant-nos Coses que et passen a Barcelona quan tens 30 anys. La mateixa, però encara més esmolada.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Convivència d’aigües. Zoraida Burgos. LaBreu, 2017.

 

“Ciutat imaginària, volàtil, llibresca, inexistent. Ciutat increada, acte de fe”. Així de bé llisca el fragment d’una de les proses poètiques que inclou Convivència d’aigües, l’obra poètica de Zoraida Burgos (Tortosa, 1933), que un dia va dir: “Sóc poeta menor d’una antologia i m’és indiferent”. A la introducció, Andreu Subirats titlla aquesta publicació de feliç “anomalia cronològica”, pel que té de rescabalament: fins avui era quasi impossible trobar els llibres de la tortosina (“De vegades els déus ens neguen amb el cap, / amb un gest sord, sense paraules”) però ara tenim ja tots els seus versos a mà, insecte a la coberta inclòs, tret distintiu de la col·lecció Alabatre, que fa més d’una dècada que ens regala bona poesia.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Jo sóc aquell que va matar Franco. Joan-Lluís Lluís. Proa, 2018

 

Joan-Lluís Lluís (Perpinyà, 1963) duia el llaç groc, per la llibertat dels presos polítics catalans, ben visible a l’americana, quan va rebre el Sant Jordi 2017 per Jo soc aquell que va matar Franco. No va poder entregar-li Jordi Cuixart, president d’Òmnium, que atorga el premi, perquè era en presó preventiva [tant de bo ja no hi sigui quan llegiu això]. A aquest fet excepcional s’hi sumava que la novel·la és una ucronia en què, partint d’uns versos de Pere Quart (“Malfia’t de la història, somnia-la i refés-la”), Lluís fa que Franco cedeixi a les pressions de Hitler i entri de ple a la Segona Guerra Mundial, contra els Aliats. La història, magistralment refeta: una aventura trepidant amb una prosa lluminosa, marca de la casa.

 

 

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí