Com tot projecte viu, el Sâlmon evoluciona i viu una mutació: dona el pas per convertir-se en un festival de ciutat. La mediadora artística del festival de dansa, Cristina Alonso, ens en dóna les claus
Pujar

Sâlmon, un estat de trobada

Per Clàudia Brufau

 

El festival de moviment i més, que enguany arriba a la 7a edició, va néixer el 2011, quan el Graner tot just començava a caminar com a centre de creació i el Mercat de les Flors s’estrenava amb el lideratge d’un programa de mobilitat d’artistes de les Cases de la Dansa d’Europa. Des que es va gestar, la mirada sobre l’experimentació i el procés de creació ha format part del seu  ADN. Com tot projecte viu, el Sâlmon evoluciona i viu una mutació: dona el pas per convertir-se en un festival de ciutat.

Conversem amb la mediadora artística del Sâlmon, Cristina Alonso, per entendre’n la trajectòria i la seva relació amb el teixit artístic.

 

Quin és el paral·lelisme entre el nom del festival i el seu ecosistema artístic?

El salmó és un peix que neda riu amunt i que viu entre dues aigües, dolça i salada. I això s’emmiralla en la situació de tota una generació d’artistes, que en aquell moment, encara se’ls etiquetava de joves i emergents quan ja tenien unes trajectòries de deu o quinze anys. Per això, vam donar la volta al concepte d’emergència; l’entenem com l’actitud i pràctica investigadora, no pas una etiqueta per classificar generacions. Per això, hi han passat loscorderos.sc o Societat Doctor Alonso. Des del Sâlmon volíem i volem qüestionar-nos la realitat i arrelar-nos al canvi.

 

També heu estat molt arrelades a la mobilitat. Heu passat d’un focus més europeu, a una mirada cap a l’Amèrica Llatina. Per què?

Quan s’acabava el projecte europeu Module Dance el 2014 ens replantegem si cal tancar el circuït del festival o fer la primera mutació. Comencem a qüestionar la institucionalització de la cultura, les jerarquies, la relació entre artistes i curadors, i el fet de mirar tan atentament cap a Centre Europa. Llavors ens adonem que cal tenir una mirada horitzontal cap a Itàlia o Portugal. Aquest canvi de xip ens duu cap a Amèrica Llatina.  

 

Aquest canvi de latitud, quin canvi de mentalitat comporta?

Personalment, per mi Europa s’ha posicionat des d’una eficiència molt operativa. En canvi, a Amèrica Llatina ens trobem que en l’àmbit del Sâlmon els artistes molt sovint prenen diferents rols de l’auca; són artistes i alhora fan de docents i curadors. Aquest fet trenca amb les relacions jerarquitzades entre artista i curador. Però, el que ens ha interessat més és com generen espais de trobada, més que espais de visibilització a l’ús, que es corresponen al neoliberalisme i consumisme europeus.

 

Ara ens trobem en la segona mutació important del festival, en la que us proposeu que es converteixi en un festival de ciutat. Què vol dir això per l’equip del Sâlmon?

No estem parlant de voler ser més grans o tenir més pressupost, per nosaltres es tracta de contribuir per ser ciutat laboratori i no aparador. Això té molt a veure amb el treball d’acompanyament que hem fet amb els artistes, que fem amb els altres equipaments del festival que participen a nivell curatorial: La Caldera, el Graner, La Poderosa i l’Antic Teatre. El que volem potenciar  és el relat de l’artista amb el ciutadà, el seu públic. Volem trencar amb l’efecte consum clínex que sovint tenen els festivals.

 

I quins artistes podrem conèixer millor?

Paz Rojo, Fito Conesa, Orquestina de Pigmeos, Vértebro —que estrenen una nova peça— o Manuel Rodríguez. També en formaran part propostes en procés que formaran part de la programació de La Quinzena o el Grec, com és el cas de Las Detectives Salvajes. Volem que el públic pugui gaudir del procés de creació en totes les seves etapes. El que volem reforçar és la idea de crear comunitat, que el públic comenci una tarda al museu amb Txalo Tolosa, passi per una xerrada al Mercat i acabi veient la Raquel Monteiro, que el Sâlmon sigui un estat de trobada.

 

Sâlmon

Del 22 de gener al 19 de febrer

salmon-dance.com

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí