4D òptic és un joc de miralls, trames i subtrames que juguen amb una posada en escena molt original, amb intèrprets desdoblats i amb una tensió que va en augment i no s’atura fins a l’última rèplica.
Subir

Roda el món i torna a Daulte

Per Albert Martí /@AlbertMarti_

 

Recordes què feies el 9 de novembre de 2003? Aquell dia, a Temporada Alta, s’estrenava la primera obra de l’autor i director argentí Javier Daulte en català i amb una companyia catalana. Antònia Jaume, Nuria Legarda, Sandra Monclús, Nora Navas, Carme Poll, Jordi Rico, Albert Triola i David Vert farien temporada al Teatre Lliure i serien nominats als Premis Max i també als Butaca (on es van endur el premi a millor espectacle de petit format i al millor actor de repartiment per Jordi Rico).

 

Una manera de fer molt especial, la visceralitat i l’energia del teatre argentí i un treball minuciós van ser algunes de les claus d’aquell recordat muntatge, que va fer que l’idil·li Daulte-Catalunya s’anés coent a foc lent i es traduís en una activitat sense aturador a la nostra cartellera. Quinze anys més tard tornen, ara a la Biblioteca de Catalunya i de la mà de La Perla 29, per enamorar les noves generacions i remoure les que encara ara en segueixen parlant.

 

El propi Daulte ha tornat a Barcelona per dirigir aquesta història que són dues obres de teatre que no ho semblen. Un grup de científics, dedicats a assajar protocols òptics d’alt refinament tecnològic, descobreix per accident una porta que duu a la quarta dimensió, una altra realitat en què una subtrama ens presenta una diva de la cançó, que ha d’oferir un recital exclusiu en un castell al peu dels Alps, i un grup de delinqüents contractats per una discogràfica per assassinar-la. Però què passaria si les dues realitats tinguessin un punt en comú?

 

Aquesta obra va ser fruit d’un procés de creació entre Javier Daulte i la companyia, que van anar teixint una obra de ciència-ficció on dues trames ben diferents s’entrellaçaven. D’aquí sorgeix la pregunta: és possible que l’espectador vegi dues obres de teatre al mateix temps i no se n’adoni? 4D òptic és un joc de miralls, trames i subtrames que juguen amb una posada en escena molt original, amb intèrprets desdoblats i amb una tensió que va en augment i no s’atura fins a l’última rèplica. I no és un dir: els personatges cobren vida pròpia i remouen emocions i sentiments al seu gust, trencant totes les barreres, connectant-nos d’alguna manera dins d’aquesta dimensió que separa la realitat del que no ho és.

 

Veure per creure ara és un acte de fe.

 

A la Biblioteca ho comprovareu.

 

4D Òptic

Biblioteca de Catalunya

A partir del 28 de novembre.

 

 

No hi ha comentaris

Publicar un comentario