Del 4 al 7 d'octubre la Fira Mediterrània de Manresa celebra la seva 21ena edició
Pujar

Rituals i creació artística a la Mediterrània

Per Oriol Puig / @ori_uri

 

Els rituals han estat sempre “font d’inspiració dels artistes”, subratlla David Ibáñez, director artístic de Fira Mediterrània. No ens ha d’estranyar, doncs, que la connexió que s’estableix entre “cultura popular, espiritualitat i comunitat” a través dels rituals sigui l’eix temàtic que explorarà del 4 al 7 d’octubre en la seva 21a edició. I com a gran epicentre d’aquests rituals apareix la basílica de la Seu, que es convertirà en l’escenari inaugural del certamen amb Erritu, un viatge pels diferents rituals de pas de la vida humana, a càrrec de la companyia basca Kukai Dantza amb el pretigiós coreògraf israelià Sharon Fridman.

 

“Els rituals tenen components comunitaris i estètics molt forts”, afegeix Ibáñez. Seguint aquest fil conductor, hi haurà una performance d’Ada Vilaró, que caminarà a peu durant sis dies pel Bages amb la idea de portar un missatge de pau i esperança. La coreògrafa Eva Yerbabuena, una gran enamorada dels cants sagrats, presentarà Cuentos de azúcar, un diàleg entre la cultura japonesa i el flamenc. També la Societat Doctor Alonso, reconeguda per trencar barreres escèniques, proposarà la connexió entre un instrument popular, la pandereta, i l’espiritualitat de San Juan de la Cruz. De la combinació de la música d’arrel i contemporània, Carles Dénia ha concebut el Cant espiritual d’Ausiàs March. El cantautor de Gandia hi ha afegit la força d’uns poemes escrits a cor obert, on March confessa obertament les seves febleses a Déu.

 

El circ també té els seus rituals i, tractant-se de la Mediterrània, els habituals. Destaquen Animal Religion i el seu Fang, basat en la transformació del cos i el fang mitjançant l’acrobàcia. Inspirant-se en els rituals de foc de les falles pirinenques, la trapezista Julia Ferrero, ha creat Teia, un espectacle ple de bellesa visual. La companyia francesa Cirque de Rouages adaptarà Boate, l’obra culminant del periodista Fabrizio Gatti, per ficar-se en l’odissea de dos immigrants a la Mediterrània. Si ens fixem en les propostes teatrals, sobresurten els espectacles de Teatre Nu, que presentaran Teatre Arrossegat de Catalunya, un projecte inspirat en les companyies itinerants, i, des del País Valencià, aterrarà la companyia La Negra amb En els núvols, on les bombolles de sabó es transformen en titelles.

 

La música com a experiència sensorial és una de les disciplines que més fàcilment es presta a la hibridació de formats que cerca la Fira. Arnau Tordera, cantant d’Obeses, i Magí Canyelles, presentaran l’espectacle Les cançons seran sempre nostres, que actualitza i permet normalitzar l’ús popular de les cançons tradicionals. Trencant estereotips, tant socials com artístics, el trio femení Les Anxovetes, oferiran la seva particular renovació de les havaneres, un gènere musical considerat tradicionalment masculí. En la mateixa línia, Za! exploraran totes les possibilitats dels instruments de cobla quan es desvincula de la música clàssica. Encara en l’àmbit musical, destacar l’espectacle Sa mateixa, de la cantant manacorina Joana Gomila, aquesta vegada al costat de Lali Ayguadé. Música i dansa al voltant del concepte d’una mateixa imatge que es repeteix i que va teixint la geometria de la nostra memòria col·lectiva.

 

La presència de les músiques del món al programa de la Fira d’enguany va més enllà, amb propostes com les de Bombino, màxim exponent de la guitarra tuareg, presentant el seu nou disc Deran; els anglo-palestins 47Soul, un dels fenòmens emergents més prometedors de l’Orient Mitjà, que fusionen música tradicional i ritmes electrònics i influències del funk, el hip-hop i el rock; Kepa Junkera que s’ocuparà de la Cloenda de la Fira amb el seu aclamat FOK, un recorregut pels territoris de parla catalana. Com a aperitiu, la Mediterrània tindrà una actuació especial, l’1 d’octubre, amb el músic igualadí Jordi Savall, virtuós de la viola de gamba, i el gaiter Carlos Núñez, que portaran al Kursaal, en primícia a l’estat, Diàlegs celtes.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí