Foto: Hotel Iocandi, Marta GC   Teresa Iglesias. Distribuidora de circ, gestora cultural i productora.   És el que ens...
Pujar

Quin superpoder t’agradaria tenir?

Foto: Hotel Iocandi, Marta GC

 

Teresa Iglesias. Distribuidora de circ, gestora cultural i productora.

 

És el que ens preguntem moltes vegades (no només de petit@s, sinó també —i sobretot— de grans) i normalment la resposta és que… ens agradaria ser invisibles! Podríem anar on volguéssim, fer el que volguéssim, estar a soles, voltar sense que ningú ens digués res. Doncs no sé si realment és el millor superpoder…

El 2010 vaig decidir obrir la meva pròpia empresa —després de tretze anys en el món laboral com a documentalista— i dedicar-me a la distribució i management de companyies professionals de circ, amb una sòcia gestora cultural, per aportar el nostre granet de sorra —coneixements, bagatge professional, experiència, capacitats i habilitats— i millorar (molt pretensiosament) ambdues professions. Doncs això, senyores i senyors, és molt difícil!

Qui som els i les distribuïdores d’espectacles? I sobretot… què fem? I com? Estem tot el dia penjades al telèfon parlant sense parar amb els i les programadores de tots els teatres locals, nacionals i internacionals? No parem d’enviar correus electrònics? Som els típics comercials que no desisteixen fins que tenen una venda tancada? No, ho sento, això no funciona així. El management i/o distribució, és bastant més complexa que tot això. Has de tenir la perícia adient per saber tractar amb les companyies —que et reclamen bolos que, tot i tenir un caixet correcte i adient, pot ser que el mercat consideri cars— i amb un@s programador@s, fires, festivals i espais escènics que no tenen pressupost suficient i que, sovint, et regategen o directament no et contracten. Però tu vas fent, parlant per telèfon amb qui s’hi vol posar, enviant correus a tort i a dret, assistint a fires i festivals tant locals i nacionals com internacionals, preparant dossiers en paper i en format digital de totes les teves propostes, enviant pressupostos a mida, fent contactes sempre que en tens l’oportunitat, assistint a cursos, tallers, xerrades, trobades… per no perdre pistonada d’allò que està passant dins el teu sector però també fora —“per si de cas”—, inventant fórmules d’atracció comunicativa… I tot plegat, sense defallir! Uf. I a tot això, suma-li com costa que surtin bolos, el desànim que provoca que s’anul·lin reserves o et diguin directament que no.

I et preguntes… qui veu realment tota la feina que he fet, que estic fent? I ets sents invisible. I per què continuem? Perquè volem ser part d’aquesta Cultura (amb C majúscula) que tenim tan endins i tan a prop, perquè la volem portar a tot arreu i la volem fer conèixer, enfortir, magnificar. I perquè crec sincerament que cadascú de nosaltres té un lloc específic en aquest gran trencaclosques que fa que la màquina rutlli. Per tant, deixem caure la capa que portem posada per tornar a ser visibles i escollim un altre superpoder. Jo trio el de volar. Volar ben alt per anar ben lluny, aprendre i, potser, després tornar.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí