Un espectacle sobre les tasques de cura de les dones, al Grec 2018.
Pujar

Quant costa cuidar-nos?

Per Noel Eduardo /@NoelEduardo

 

En el marc del proper Festival Grec es podrà veure, els dies 26 i 27 de juliol, a l’Espai Francesca Bonnemaison, l’espectacle Rebomboris, una peça de creació comunitària feta entre diferents agents socials del barri de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera de Barcelona amb l’acompanyament de les artistes Marta Galán i Marta Vergonyós. El projecte vol cartografiar les tasques relacionades amb les cures que es produeixen ara i històricament al barri i com s’han anat reconfigurant al llarg del temps.

El programa ART i PART de creació artística comunitària als barris de Barcelona, una iniciativa de l’Ajuntament englobada en el marc del programa Barcelona Districte Cultural, proposa diferents creacions comunitàries en 5 barris de la ciutat. Una d’aquestes creacions, la dels barris de Sant Pere, Santa Caterina i La Ribera, és un espectacle que, sota el títol Rebomboris, reflexiona sobre les tasques de cura al barri com a part d’una extensa xarxa de cures compartides i suport mutu entre dones que ja va existir i que recupera en les seves investigacions la historiadora Isabel Segura.

 

Localitzar i visibilitzar les cures

 

A partir de les dones que van viure a la Barcelona preindustrial, però també de les dones d’avui, l’espectacle explora com s’han anat reconfigurant aquestes xarxes per prendre-li el pols al lloc que ocupen les cures a les societats capitalistes i patriarcals. Inspira el muntatge una proposta escènica col·laborativa, el concepte de rebombori, de moviments de revolta amb els quals les dones han lluitat per mantenir la vida i per exigir les condicions materials d’existència per a elles i les seves comunitats. El passat mes d’abril, al festival TuDanzas, es va veure un tast, en format de ruta per carrers de Barcelona, del que aviat veurem al Grec.

 

El projecte busca localitzar i visibilitzar la xarxa de cures que al llarg dels segles han teixit diferents generacions de dones en els edificis, carrers i places del barri. En aquesta creació comunitària, juntament amb els veïns i veïnes del barri, està implicat un partenariat integrat per l’Antic Teatre i TRANSlab, el Centre de Cultura de Dones La Bonne, el sindicat Sindillar/Sindihogar, Mescladís i el festival TuDanzas. Així mateix, acompanyen als veïns en el procés de creació Marta Galán i Ana Leitão (arts vives), Marta Vergonyós (audiovisual i performance) i Joan Tomàs (fotògraf), i Karina Fulladosa i Isabel Segura per determinar el procés teòric i reflexiu.

 

Fonts de la organització afirmen que “el primer pas va ser dibuixar una xarxa, com la que hauria teixit una aranya desorganitzada, per recordar el treball fet per les dones que durant segles han viscut al barri”. El segon va servir per mostrar els vincles que es creen en una xarxa de cures: la confiança que has de demostrar si vols cuidar i ser cuidat, si acceptes posar-te en mans d’un altre i deixar que et guiï i que t’orienti. El tercer pas va tenir més a veure amb el record, amb el lloc fins el qual et transporten les olors, especialment les dels remeis que cuinaven les nostres àvies i les àvies de les nostres àvies per guarir-nos el cos i l’ànima. Per acabar el viatge, la realització del dibuix conjunt del mapa que s’ha explorat, un dibuix construït peça a peça amb els fragments que els participants en els laboratoris han creat, un dibuix fet a imatge i semblança de com desitgem que sigui aquesta xarxa de cures: compartida entre tots, teixida per tots, sostinguda per tots per ajudar-nos a tots.

 

Els carrers entren a escena

 

L’espectacle, que en el moment d’escriure aquest text està en ple procés de dramatúrgia i creació, serà diferent al que es va veure al festival TuDanzas. Si a l’abril el format va ser el d’una ruta, un recorregut que mapejava alguns dels indrets del barri on tenen lloc les cures d’allò qüotidià, “la idea pel Grec és que els carrers entrin a escena”, segons Marta Vergonyós, una de les artistes acompanyants del projecte i actual directora del Centre de Cultura de Dones Francesca Bonnemaison de Barcelona, partner imprescindible per a un projecte com aquest, en el que la dona es posa al centre. La Bonne, per cert, compleix aquest 2018 quinze anys ja d’existència. Quinze anys de feina, de projectes culturals feministes pensats per les dones i per a les dones.
El projecte, doncs, vol posar en valor la narrativa històrica d’aquesta xarxa de cures que ja existia en l’edat mitjana, i a la vegada pretén fer reflexionar sobre què es comptabilitza a nivell econòmic, què no, com s’hauria de comptabilitzar, quin valor econòmic tenen aquestes cures… Un altre dels eixos importants del projecte és el de la salut. “Nosaltres parlem”, diu la directora de La Bonne, “de malalties polítiques, que són les dolències que genera en els cossos d’aquestes dones aquest treball de cures”. A escena veurem unes vint artistes emergents, que seran dones vinculades a les entitats que han participat activament en el projecte: des del Sindicat de Treballadores de la Llar fins a les àvies del Casc Antic, passant per dones de Mescladís i del festival TuDanzas.
Rebomboris és, doncs, l’espectacle resultant d’aquest projecte col·laboratiu, fet en xarxa, per implicar gent del barri, entitats, artistes, etc. En el procés de treball s’han vinculat dones de diferents generacions: les “iaies” de l’Antic Teatre (del projecte comunitari La bellesa), les treballadores del sindicat Sindillar/Sindihogar, les dones de Mescladís, veïnes del Forat de la Vergonya i membres del Casal de Joves Palau Alòs.

 

“La tesi de l’espectacle és que les cures, majoritàriament al càrrec de les dones, són les que sostenen la vida, i no el capitalisme”, afirma Vergonyós. De fet, lamentablement, aquest sistema capitalista és el que no reconeix les cures des del punt de vista social, econòmic, històric, etc. Potser perquè, si ho fes, la societat seria conscient de quant costa cuidar-nos i tot plegat s’hauria de replantejar. Què us sembla si en comencem a parlar?

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí