Marina Mascarell a Three Times Rebel explora la desigualtat de gènere arran d’una profunda recerca a la literatura, documentals, exposicions i entrevistes amb experts.
Pujar

“Quan et poses les ulleres morades, ho veus tot morat”

 

Per Clàudia Brufau/ @claudiabrubo

 

“A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, / de classe baixa i nació oprimida. / I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel” escriu Maria-Mercè Marçal al poema “Divisa”. Aquestes tres últimes paraules combatives són les que Marina Mascarell va escollir per titular una peça estrenada el 2017 a Amsterdam. Apassionada pel teatre i compromesa amb la societat, Marina Mascarell (València, 1980) és una coreògrafa que s’entrega a fases llargues de recerca abans d’aterrar a l’estudi i treballar amb els ballarins. Ha ballat al Nederlands Dans Theater, entre altres companyies, i des de 2011 treballa com a coreògrafa freelance, el que li ha permés treballar per diferents companyies arreu del món i dedicar-se als seus propis projectes. Dos anys després de presentar Mongrel al Mercat de les Flors, aquest març hi torna per presentar Three Times Rebel, peça amb la qual torna a comptar amb la col·laboració de la compositora Yamila Ríos.

 

Recerca feminista

 

Com si fos una confessió, durant la conversa que tenim via Skype, la Marina em deixa anar: “feia anys que em volia dedicar a aquest tema, i realment això et canvia, perquè quan et poses les ulleres morades, ho veus tot morat”. S’ha posat les ulleres morades i se les ha graduat a base de consultar experts, una bibliografia “increïble” confeccionada per Laura Freixas, lectures, un curs en teoria del feminisme amb Nuria Varela a Madrid, entrevistes a treballadores sexuals a Holanda, converses amb adolescents… Em descriu amb força detall l’impacte de cada viatge intel·lectual i emocional que ha viscut durant el procés de recerca, com parlar amb una treballadora sexual que s’havia sentit més assetjada pels clients d’un supermercat on treballava al centre d’Amsterdam que no pas amb els seus clients del Barri Vermell. Three Times Rebel, que es va estrenar el gener de 2017 al Korzo Theater (l’Haia), ha evolucionat de l’estudi als escenaris en paral·lel a l’any de “grab them by the pussy” i el del cas Weinstein i el #metoo.

 

Cossos metàlics

 

L’espectacle aborda el sistema que sosté els abusos, les desigualtats de gènere i classe o la normalització de la cultura de la violació. La complexitat del tema és traslladable a la dansa? “És que a més, el cos és el centre del problema”. Cossos que en la coreografia breguen amb unes estructures metàl·liques dissenyades per Ludmila Rodrigues. “Volia una estructura perquè, en el fons, estem parlant de l’estructura

del sistema”. En la nuesa de l’escenari sentim la infame conversa de Trump i Billy Bush o també hi ressonen les paraules d’escriptores com Sylvia Plath, però en el collage de textos hi ha una cita que per a la Marina ho diu tot “Orlando s’havia convertit en dona… no es pot negar. Però en tots els altres aspectes Orlando continuava sent exactament el que havia estat fins ara”. (Orlando, de V. Woolf. Trad. de Maria Antònia Oliver). De fet, a l’hora de portar aquest tema a escena i traslladar-lo als cossos de les ballarines i ballarins, la Marina ha volgut qüestionar “què és una dona” amb persones amb identitats de gènere diverses. Realment, més sovint del que ens pensem, el cos forma part de l’equació d’una injustícia o desigualtat; i la dansa, amb les seves eines, obre escletxes morades per a la transformació social.

 

 

Three Times Rebel. 

MARINA MASCARELL

 

Mercat de les Flors

Del 15 al 18 de març

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí