Per Albert Martí /@AlbertMarti_   Una de les frases més cèlebres atribuïdes a Peter Brook deia: “Quan el teatre és...
Subir

Quan el teatre és necessari, no hi ha res més necessari

Per Albert Martí /@AlbertMarti_

 

Una de les frases més cèlebres atribuïdes a Peter Brook deia: “Quan el teatre és necessari, no hi ha res més necessari”.

El teatre necessari no és, esdevé. Esdevé realitats, mirades, reflexió. A Godot recollim muntatges que són necessariament necessaris d’aquest hivern:

 

 

Maremar, de Dagoll Dagom

Maremar és el nou muntatge de la companyia Dagoll Dagom, s’ha atrevit a portar a l’escenari el drama dels refugiats que perden la vida al Mediterrani barrejant Pèricles, de William Shakespeare, i la inspiració musical de Lluís Llach.

 

L’obra a partir de la qual es treballarà, Pèricles, el Príncep de Tir, és una de les peces menys representades del dramaturg que no s’ha fet mai ni a Catalunya ni a l’Estat Espanyol. Inspirada en la música i les lletres de Lluís Llach, amb la direcció musical, arranjaments i noves creacions d’Andreu Gallén, coreografia d’Ariadna Peya, direcció de Joan Lluís Bozzo, i producció executiva d’Anna Rosa Cisquella. Maremar és un espectacle que mostra com la prevalença de la bondat i l’amor poden ser recompensades per damunt de la maldat alhora que representa un cant a l’amor familiar i a la reunificació dels membres dispersats d’una família que lluiten pel seu retrobament.

 

Una reflexió sobre el drama que assola els camps de refugiats i els sofriments que pateix una població que prova de fugir de la guerra per cercar un futur millor.

 

La crítica ha dit: “‘Maremar’ és una proposta extrema, una barreja entre allò bo i allò menys bo, entre l’ambició poètica i la farsa units amb prou màgia i talent, i excel·lents coreografies d’Ariadna Peya, com per a captivar.” (Santi Fondevila a Time Out)

 

 

Federico García, de Pep Tosar

Música, dansa, documental, projeccions… el creador Pep Tosar explora la dimensió humana del poeta Federico García Lorca a través d’aquest espectacle que, impregnat del duende lorquià, integra les diferents dimensions d’un mateix món. L’espectacle descobreix universos desconeguts de Federico García Lorca i ofereix una guia formidable per entendre millor el poeta que va cantar a la vida i a la mort amb la mateixa intensitat. El resultat són 90 minuts de poesia visual que remou les entranyes i que ens connecta amb el seu llegat poètic.

 

La crítica ha dit: “Un espectáculo creado con gran delicadeza, en el que las imágenes, el baile, el cante, los poemas… todo se entrelaza con suavidad y fluye sin altibajos.” (Nicolás Larruy a Espectáculos BCN)

 

 

A.K.A. (Also Known As), de Daniel J. Meyer

 

Aquesta comèdia sobre la identitat individual i social, i les seves fronteres líquides, de l’autor d’origen argentí Daniel J. Meyer i dirigida per Montse Rodríguez Clusella, ha fet portat al teatre més adolescents que mai. Què té aquest monòleg, interpretat per Albert Salazar?

 

Daniel J. Meyer comentava a la presentació: “Un bon actor i també una molt bona persona, que va acceptar sense saber el final i la gran quantitat de moviment que exigia l’obra. Hem estat treballant tot un any, després del qual només hem tingut alegries: bolos per Catalunya, un èxit a l’estrena a Vic… i els Butaca! Nosaltres som petits i ens va afalagar molt un èxit tan gran d’un projecte que va néixer de no res!”. 

 

La crítica ha dit: “Un muntatge que parla de prejudicis, d’identitat i de la injustícia d’un sistema judicial que no és capaç de superar idees preconcebudes ni d’acabar amb els privilegis dels que tenen més diners o més prestigi. Un muntatge que parla el llenguatge dels joves, però que ens arriba a tots, i obliga a la reflexió i la revisió. Totalment imprescindible.” (Gema Moraleda a Somnis de Teatre).

 

 

 

Et vindré a tapar, d’Espai en Construcció

Aquesta obra, de la companyia )e( Espai en construcció i dirigida per Roger Ribó, mostra la història de la Maria (Montse Bernad), la Nuri (Maite Bassa) i la Lluïsa (Blanca Solé) que decideixen sortir a la recerca d’en Joan, marit de la primera, que no ha tornat de la guerra.

 

Representat a tres bandes i en un espai íntim, l’espectacle és un drama que fa ús de les tècniques de l’Storytelling Theatre britànic. Les tres actrius i la violinista recreen tots els escenaris d’aquest viatge a través del seu físic i de l’espai sonor en directe. A partir d’escenes curtes on es mostra més que no s’explica, s’endinsa al públic en una experiència teatral on les relacions humanes esdevenen les protagonistes. És amb aquest llenguatge poètic que fan que tothom s’integri en una barreja de teatre físic i de text que es desprèn totalment d’artificis innecessaris, per tal de reflectir les relacions emocionals dels personatges en diferents situacions.

 

La crítica ha dit: “Emotiu, honest, valent i despullat d’artificis, aquest muntatge de la companyia )e(spai en construcció és una nova demostració de què, quan hi ha talent, la manca de mitjans no és cap obstacle.” (Ivan F. Mula a Teatre Barcelona).

 

No hi ha comentaris

Publicar un comentario