Al Teatre Lliure arriba Si mireu el vent d’on ve /Comfort Me with Apples. Una història de Nell Leyshon sobre l’Anglaterra...
Pujar

 Potencials creatius i pomes angleses

 

Per Neus Molina/ @NeusMolina

 

“Stay me with flagons, comfort me with apples for I am sick of love”. 1774. Una vinyeta satírica de l’Anglaterra del segle XVIII on una prostituta consola d’amor un burgès descarat: estigues al meu costat amb gerres de vi, reconforta’m amb pomes, perquè sóc un malalt de l’amor.

Potser és la idea del reconfort de la troballa i de l’amor bizarre el que ha volgut plasmar Nell Leyhson a la seva obra Comfort Me with Apples que s’ha traduït com Si mireu el vent d’on ve. L’obra, que es presenta al Teatre Lliure dins l’itinerari “En convivència”, està dirigida per Fernando Bernués, amb traducció de Marc Rosich, i és un reflex de la societat rural anglesa tant avesada als silencis incòmodes i a les veritats a mitges.

 

L’Anglaterra rural i la família

 

Irene és la mestressa d’una finca dedicada al cultiu de pomes, on viu amb el seu fill. La seva filla se’n va anar fa molt de temps i n’ha perdut el contacte. Una tardor, la filla torna a casa i mare i filla reflexionen sobre les relacions humanes i familiars i els canvis socials a l’Anglaterra rural. Les pomes com a element de desig prohibit, de redempció i de resurrecció femenina.

La polifacètica escriptora de novel·la i teatre Nell Leyshon va deixar la seva carrera com a productora a les ordres del mateix Ridley Scott per traslladar-se a Salamanca a estudiar castellà. A partir de l’experiència amb la llengua de Cervantes, Leyshon va intentar escriure. Sense massa èxit. Tenia 26 anys. “Quan no tens una educació formal, la teva ment és desestructurada, i per armar un text has d’haver après unes estructures”, explica. Així que, amb un nadó en braços, es va treure la carrera de Literatura.

Amb les estructures formals ven estructurades i amb un gran talent per l’expressió escrita, Leyshon es va estrenar en la professió amb obres de teatre i després va seguir amb novel·les, el seu hàbitat natural.

No obstant això, la seva faceta de dramaturga segueix activa sense pausa i sense pressa. Comfort me with Apples va guanyar l’Evening Standard Theatre Award al talent emergent i va ser nominada al Premi Laurence Olivier.

A més, la seva obra Bedlam va ser el primer muntatge escrit per una dona que es va representar al Shakespeare’s Globe. També ha escrit espectacles pel Theatre Royal Plymouth i la Royal Academy of Dramatic Art.

 

Les veus marginals

 

Si hi ha alguna cosa que defineix l’obra de Leyshon és l’afany d’explorar la condició humana i fruir del talent vingui d’on vingui. Com a professora d’escriptura creativa, va treballar amb col·lectius marginats, com el dels exdrogodependents “Crec profundament en què necessitem que totes les veus de la societat siguin escoltades. Treballar amb persones que creia que podien transformar-se a través de l’escriptura va ser una decisió política”. Per Leyshon, tots tenim potencial, tots som rendibles. D’on vens, on creixes i com et formes condiciona les teves circumstàncies futures. La literatura o el teatre poden, com la maièutica, fer aflorar respostes. Reconfortem-nos amb pomes o llibres per ser qui som o qui volem arribar a ser.

 

Si mireu el vent d’on ve /Comfort Me with Apples

Teatre Lliure de Montjuïc. 

Del 14 de febrer al 18 de març.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí