Una peça visceral i impactant que parla sobre la fragilitat de l’amistat, l’enveja, l’èxit i el significat de l’art en la vida dels creadors. A la Sala Beckett.
Pujar

Pool (No Water). Íntims Produccions tornen a la càrrega

Anna Serrano, Elena Martín i Marc Salicrú són part del col·lectiu artístic VVAA, creadors de peces com LIKE SI LLORAS i WOHNWAGEN. Ara s’alien amb Íntims Produccions, que després del seu èxit amb Wasted, es llencen a la piscina escènica amb un text de Mark Ravenhill: Pool (No Water)

 

Una peça visceral i impactant que parla sobre la fragilitat de l’amistat, l’enveja, l’èxit i el significat de l’art en la vida dels creadors. La dependència, la toxicitat, el valor per allunyar-nos o posar-nos molt a prop dels altres. Les relacions entre les persones, en el cercle de coneixences. Les pors, les nostres i les que projectem sobre els altres. Una piscina que, en realitat, no té aigua.

 

“Una piscina, neta i blava. Il·luminada per precioses llums. I ella és allà. Està volant com un àngel. No. Com una deessa, amunt i amunt i amunt. I què podíem fer nosaltres? Estar-nos allà a peu dret, al seu voltant, mirant els crits i escoltant els espasmes. I algú va portar la digi-cam, juro que no vaig ser jo, potser no vaig ser jo, segurament vaig ser jo.

Recordem quan sortíem a la recerca de la bellesa. Allò eren fantàstics dies. Fantàstics, fantàstics, fantàstics dies. Ara només les arrugues, les insinuacions de gris. I la seva carn blava. Som unes bellíssimes persones. I una malvada, malvada merda.

Com de fràgil n’és, eh, l’amistat? Fins on serem capaços d’anar? Fins on seré capaç d’aguantar? La dependència, l’amistat, la toxicitat, tot això.”

 

Pool (No Water)

Del 7 al 25 de març

Sala Beckett

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí