La Sala Gran del TNC ha decidit recuperar 'Els Jocs Florals de Canprosa' que, passat per les mans de Jordi Prat i Coll, ha resultat una festassa.
Pujar

Pitarra, Rusiñol… i Jordi Prat i Coll

Per Judit Porta /@enessencia

 

Santiago Rusiñol la liava ben grossa, per sorpresa d’ell mateix, amb la comèdia Els Jocs Florals de Canprosa l’any 1902 en denunciar l’ús polític del certamen de les lletres per part del nou catalanisme. El dramaturg davant l’enrenou escrivia “lo que hi ha, que els Jocs Florals són i han de ser per als poetes, sols per als poetes, només que per als poetes, i no per als companys de causa”.

 

La Sala Gran del TNC ha decidit recuperar aquest text, que no és del meu grat – és una opinió personal-, però que passat per les mans de Jordi Prat i Coll ha resultat una festassa, una astracanada ben parida que supera la de Rusiñol. L’inici, sense fer spoilers, és una declaració d’intencions sobre el que esdevindrà: Un fibló que en tocar terra s’endú per davant Déu, sa mare i la Moreneta. L’adaptació i direcció de Prat i Coll no treurà els colors a ningú, però si sou fervents patriotes preneu-vos un digestiu abans d’entrar.

 

A partir d’aquí, el que passa a la Sala Gran és un viatge en Dragon Khan, en què succeix l’auca d’un temps, d’un país, a una velocitat que pràcticament no decau malgrat les dues hores llargues de funció. Un musical amb hits històrics com el bolero ‘Bésame con frenesí’, la ranchera ‘Me gustas mucho’, el Virolai i l’animació dels escoltes. Us portaré sempre al cor! En definitiva, tot el bestiari tradicional i cultural del nostre país, estripat i magníficament interpretat pels 17 actrius i actors –destaco Anna Moliner, Oriol Genís, Francesc Ferrer i Àngels Gonyalons- i la música i el cor format per 12 persones.

 

El programa de mà diu que “un segle després, la lucidesa de Santiago Rusiñol encara ens interpel·la”. Ara és la de Rusiñol i la
de Prat i Coll. Vist des de platea, quin país! No ha canviat massa res.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí