Per Neus Molina/ @NeusMolina   Pinito de Oro deixava el terra definitivament aquesta tardor als 86 anys. Famosa per les...
Pujar

Pinito de Oro. La reina del trapezi vola alt

Per Neus Molina/ @NeusMolina

 

Pinito de Oro deixava el terra definitivament aquesta tardor als 86 anys. Famosa per les seves caigudes però també pel seu talent, plasticitat i atractiu dalt del trapezi, fou la reina dels cartells de l’època, només eclipsada –coses de ser dona– per Charlie Rivel o Los Tonetti.

Pinito o Cristina va néixer a Gran Canària, era la petita de dinou germans. Poca broma. La seva mare, esposa del propietari d’un humil circ de Las Palmas, va decidir que la petita Cristina no seria artista, que la nena estudiaria. La mare visualitzava un futur lluny de les carpes on la Cristina era modista o llevadora. Però la sort va canviar quan la germana trapezista del clan es va matar en un accident. La Cristina li hauria d’agafar el testimoni. Show must go on. Així, ja no tornaria a ser la nena aplicada en les lletres i les matemàtiques: naixia Pinito de Oro. A les seves memòries i novel·les —la seva producció literària és al·lucinant, gairebé més que les seves piruetes—, la trapezista explicava que no tenia cap vocació ni aptituds circenses i que allò que li agradava era estudiar. Va començar fent cable, sense un gran talent ni una gràcia artística massa rellevant, però sorprenentment al trapezi és on va renéixer. Havia trobat el seu element o l’element l’havia trobat a ella. Al trapezi va desenvolupar una sang freda extraordinària malgrat la por: Pinito volava i a vegades queia. Les seves caigudes la van portar a un llarg període en coma i a múltiples operacions. A vegades era Juan de la Puente, el seu marit, qui la salvava del fatídic desastre. Juan es col·locava sota l’artista per agafar-la, per cuidar-la; un para-xocs humà que a vegades acabava amb els braços trencats. Paradoxalment, i segons va escriure Pinito, era el lloc on el matrimoni funcionava millor.

No obstant el talent i la màgia de Pinito, probablement mai hagués passat a la història del circ si no fos perquè la va descobrir un caçatalents que cercava llatins per al famós circ nord-americà Ringling Bros and Barnum & Bailey, conegut com “l’espectacle més gran del món”, amb el qual va debutar el 1950.

Pinito, lluny de la postguerra i de la dictadura, va florir com una artista sexy, salvatge i única. Pocs són profetes a la seva terra i menys si són dones en mallot.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí