El director presenta 'La importància de ser Frank' al TNC i al Teatre Poliorama
Pujar

David Selvas: “Penso que som una societat molt hipòcrita”

Per Neus Molina/ @NeusMolina

 

La gloriosa trajectòria d’Oscar Wilde va quedar truncada sobtadament amb una condemna a dos anys de presó acusat d’indecència per la seva vida privada, només tres mesos després d’haver estrenat aquesta comèdia. Ara La Brutal sota la direcció de David Selvas actualitza el clàssic. Un clàssic que no ho és tant. Parlem amb el director de “La importància de ser Frank”, al Teatre Nacional de Catalunya del 3 de maig al 10 de juny (i al juliol al Teatre Poliorama).

 

Com s’actualitza un clàssic d’Oscar Wilde? 

Nosaltres estem actualitzant el text des de diferents llocs. Però sobretot ens basem en allò que té a veure amb el comportament. Busquem que les relacions, els conflictes i els comportaments siguin reconeixibles avui dia, que no quedin com alguna cosa allunyada de nosaltres. Ja amb el càsting hem fet un primer pas, perquè les fisicitats i personalitats de les Paules, el David, el Miki, el Norbert, la Laura i la Mia són molt properes als personatges que volem explicar. D’altra banda, també hi ha un apropament a allò contemporani pel que fa a l’estètica i el llenguatge, ja que la Cristina Genebat ens ha fet una traducció nova per a aquesta ocasió.

 

Creieu que vivim en una societat molt preocupada per les aparences? Les xarxes socials són un miratge o una projecció falsa de nosaltres? Quina utilitat tenen?

Evidentment vivim en una societat molt preocupada per les aparences: tot el que te relació amb les xarxes socials gira al voltant d’això: com volem ser vistos. Hi ha un control pel que fa a la imatge que volem que els altres tinguin de nosaltres. Aquest és un dels temes de La importància de ser Frank, què s’amaga de veritat darrera la màscara. I fins a quin punt allò que despertem en els altres ve donat per la màscara o per nosaltres mateixos.

 

En un entorn de filtracions d’allò privat a l’àmbit públic, hem de condemnar les opinions fetes en privat dels polítics, per exemple, encara que es contradiguin amb el seu discurs públic?

Doncs jo crec que en el cas dels polítics si que les podem condemnar. En el sentit que són ells els que es presenten moltes vegades  com un exemple de coherència. Qualsevol indici que pugui contradir-los és bo posar-lo en coneixement de la opinió pública. Una altra cosa és que els polítics fossin més porosos als dubtes, a les inseguretats, etc… llavors segurament no estarien tant preocupats perquè els enganxessin…

 

Vivim en una societat on encara s’amaga l’homosexualitat? I en l’àmit teatral o cinematogràfic?

Vivim en una societat on tot el que és diferent segueix sent un problema. Per sort ens hem fet amb lleis i protocols que emparen i protegeixen el diferent, però el dia a dia de la diferència segueix sent complicat. No vivim en una societat on la diferència és un valor, malauradament. Però estem molt millor que fa uns quants anys i molt millor que d’altres països.


Som una societat hipòcrita com la que relatava Wilde?

Penso que som una societat molt hipòcrita. Però on ja ens hem acostumat a viure amb aquesta hipocresia. Som hipòcrites perquè col·laborem amb ONGs i a la vegada ens comprem samarretes a H&M sabent que, per pagar el poc que valen, en altres països del món hi persones explotades, per exemple.

 

Quines són les motivacions de La Brutal per portar a escena aquesta obra?

Les motivacions que tenim per actualitzar aquesta obra, són, d’una banda, el molt que ens agrada que la gent més jove es pugui acostar a textos clàssics sense notar que tenen un cert regust de naftalina, i per mirar de donar-los la vida que els seus autors van voler que tinguessin en el moment que els van escriure. I sobretot perquè és una obra meravellosa plena de grans veritats que ens fa riure mentre ens adonem de “lo burros” que podem arribar a ser.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí