El circ, amb un potencial enorme, i a pesar de tots els dèficits estructurals de formació, producció, exhibició i circuit,...
Pujar

Passat, present i futur del circ

El circ, amb un potencial enorme, i a pesar de tots els dèficits estructurals de formació, producció, exhibició i circuit, viu en aquests moments un floriment i està eixamplant la seva base.[entradilla]

Per Marcel Barrera

L’any 1768, molt a prop del famós pont de Westminster, al sud de Londres (Anglaterra), el jove sergent major de l’exèrcit anglès Philip Astley (1742-1814), de només 26 anys d’edat, acabava d’arribar victoriós de la Guerra del Set Anys. Després de la batalla, sembla que aquest valerós militar es va convertir en un showman i va presentar com a gran novetat un espectacle amb malabaristes, equilibristes de corda, domadors de gossos, acròbates i cavalls. L’espectacle es va fer en una pista circular ja que els genets i les amazones, gràcies a la força centrífuga de la pista, guanyen molt més equilibri sobre els cavalls. Pocs anys després, aquest espectacle eqüestre es va començar a denominar circ, però la data de 1768 i el nom de Philip Astley estan considerats com el naixement del circ modern. De tot això, l’any que ve, en farà 250 anys. Aquesta important efemèride és una oportunitat per reflexionar sobre l’espectacle dels impossibles, la seva evolució i la profunda transformació i adaptació als nous temps.

 

Naixement del ‘nouveau cirque’

Durant aquests dos segles i mig, el circ ha viscut la seva època més expansiva, sobretot durant la segona meitat del segle XIX. La seva època daurada va ser el període d’entreguerres, als anys 20 i 30. Després d’aquest apogeu, també ha sobreviscut a la irrupció de grans competidors com el cinema, la televisió o Internet. Malauradament, com a espectacle popular de masses, el circ va anar afeblint-se a partir dels anys 60 a causa d’un declivi i de la pèrdua de prestigi dels espectacles, i amb la irrupció de les noves formes d’oci el públic es va anar allunyant de les carpes i el circ reduint la seva presència als mitjans de comunicació. Durant el tardofranquisme, a més, el circ es va infantilitzar —moltes companyies van recórrer a sèries d’èxit de la televisió per atraure públic— i encara avui porta penjada la llufa d’espectacle infantil, un fenomen que contrasta amb França, Alemanya o els països escandinaus, on el circ es percep com un espectacle també per als adults i gaudeix de bona salut i aficionats. La crisi del model tradicional —el circ es transmetia fonamentalment de pares a fills— va donar lloc a partir dels anys 70 al nouveau cirque. Aquest nou circ va néixer molt influït per la contracultura i pel Maig del 68, que en molts altres camps, però també en el circ, va donar lloc a un esclat creatiu i un corrent d’avanguarda. Amb el naixement del nou circ també es van crear moltes escoles, fins aquell moment inexistents, es van trencar els codis artístics i es va imposar una estètica molt més contemporània que anava més enllà de la tècnica i la proesa per explicar-nos històries, sentiments i matèries més quotidianes i humanes. Aquest nou circ, amb noves inquietuds i que en part es va començar a desenvolupar al carrer, també va saber fusionar les tècniques de circ amb el teatre, la dansa o les arts plàstiques. A Catalunya, país de circ amb una llarga tradició artística i empresarial, el circ sempre ha tingut molt vigor, encara que no sempre s’ha reconegut com a part integrant de la cultura, més aviat se n’ha quedat al marge, i li ha faltat visibilització tot i algunes propostes amb gran ressò. A finals dels anys 90, dues iniciatives van deixar empremta: Una d’elles va ser el naixement del festival Trapezi l’any 1997 a Reus (Baix). La segona va ser l’arribada del Cirque du Soleil un any després, el 1998. A partir de l’any 2007, el circ va aconseguir un cert reconeixement institucional i la Generalitat va començar a implementar polítiques específiques com un pla integral (2008-2011), tot i que la crisi econòmica i les posteriors retallades van estroncar en part aquestes bones iniciatives. Malgrat tot, gràcies en bona part a aquell rebuf, a Barcelona es va inaugurar l’any 2011 La Central del Circ, al Fòrum de Barcelona, un gran equipament de 3.500 metres quadrats que actualment és un referent a tot Europa i un excel·lent instrument per a la creació i residència de moltes companyies. Paral·lelament, i malgrat la crisi, el circ ha anat bastint aquests últims anys una important base, amb moltes iniciatives de circ social, formatives i de creació que estan  repartides i descentralitzades per tot el país, la qual cosa fa preveure un creixement i enfortiment encara més gran de tota aquesta musculatura.

 

600 professionals i 90 companyies

Actualment es calcula que a Catalunya hi ha uns 600 professionals dedicats al circ i unes 90 companyies, algunes d’elles amb una llarga trajectòria, com el Circ Cric de Tortell Poltrona i Montserrat Trias, o el Circ Raluy. Tot i això, la majoria de les companyies catalanes actives s’han creat els últims 10 anys. Algunes d’elles, com la companyia Eia o Animal Religion, s’han guanyat una molt bona reputació a nivell internacional en molt pocs anys. De tota manera, en aquests moments, la falta d’un circuit a Catalunya per a les companyies de circ, encara amb un treball poc conegut i espectacles difícilment catalogable per a molts programadors, provoca que moltes companyies d’avanguarda i amb un gran talent tinguin molts més contractes a l’estranger que a casa. El circ, amb un potencial enorme, i a pesar de tots els dèficits estructurals de formació, producció, exhibició i circuit, viu en aquests moments un floriment i està eixamplant la seva base. Malgrat tot, aquest creixement no es visualitza suficientment i el circ es manté encara avui al marge de la vida cultural, en bona part perquè no ha recuperat el prestigi i perquè encara es percep massa erròniament com un espectacle infantil i/o de pur entreteniment i comercial.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí