Paco León interpretarà a una transsexual, no et sona estrany? Tenim un problema.
Pujar

Paco León o l’error històric de qui ha d’interpretar els personatges transexuals

Per Sem Pons / @semponspuig 

 


Paco León interpretarà una advocada transsexual a la nova sèrie de Netflix
La casa de las flores. Si aquesta frase no et sona estranya, tenim un problema. Que un home interpreti una dona transsexual hauria de ser tan estrany com que un home interpretés una dona cis. Ni més, ni menys.

 

En l’època en que Shakespeare vivia, els homes interpretaven els papers de dona que ell escrivia. Ser actriu era il·legal, i eren ells qui recorrien a fer els rols femenins. Que a Con faldas y a lo loco es jugués a l’ambigüitat de dos homes transvestint-se tenia sentit als anys 50, en un moment en que l’acceptació de la transsexualitat estava molt lluny de ser real. La confusió d’aquesta amb el transvestisme produïa desconcert i riure al mateix temps, i és un tòpic que s’ha utilitzat en la comèdia mainstream que hem consumit des d’aleshores, amb el mal que això ha produït en la nostra concepció del què significa identitat de gènere.

 

A casa nostra, les confusions en aquest sentit han sigut àmplies i variades. Antonia San Juan, actriu cis, va interpretar la mítica Agrado de Todo sobre mi madre de Pedro Almodóvar. Segurament el seu paper i el seu monòleg transnormatiu serien avui polèmics, però cal reconèixer-li al director manxec la intenció de normalitzar una realitat fins el moment poc coneguda a Espanya, i de denunciar la transfòbia de forma oberta i massiva. Que un actor com Joel Joan interpretés a Charlotte von Mahlsdorf i que a l’hora de comunicar l’obra Jo sóc la meva dona es dubtés entre el terme transsexual i transvestit per definir-ne el personatge, es pot entendre en un context on les xarxes socials encara no havien explotat i el col·lectiu trans lluitava encara per una mínima visibilitat. Sovint es perdonaven errors de concepte perquè la intenció de produir històries de trans era bona, amb una finalitat de sensibilització social. Allò de “ho ha fet per bé” que tant dolor ha comportat.

 

La situació comença a canviar, i els homes i les dones trans comencen a conquerir espais de representativitat. Cada cop es parla més de les seves històries i vivències, segurament gràcies als errors benintencionats del passat. Dissortadament, alguns productors, directors i actors encara no han entès que són ells i elles qui han d’interpretar els seus papers. I sinó, que li preguntin a l’intèrpret Jeffrey Tambor, que fins fa uns mesos protagonitzava la sèrie Transparent, on encarnava la transgènere Maura Pfefferman, i que ha estat acomiadat després que diverses actrius transsexuals que apareixen a la sèrie l’acusessin d’abusos sexuals. Que un actor es faci popular a través de l’apropiació cultural d’un col·lectiu minoritzat i que, a sobre se n’aprofiti des de la transfòbia, hauria de fer reflexionar a la indústria cultural: alguna cosa s’ha estat fent malament. Ja no estem en l’època en que Kathleen Turner interpretava de forma jocosa el pare del Chandler Bing de Friends (una sèrie, per cert, que ja no passaria el sedàs LGTB). Estem en l’època en que Laverne Cox, actriu transsexual, interpreta la magnífica Sophia Burset d’Orange is the new black i guanya premis i protagonitza portades de revistes. Un paper, per cert, que no es queda amb la transsexualitat com a conflicte principal del personatge, i que té històries i relacions personals pròpies i que van molt més enllà de la seva identitat de gènere. Vivim en el moment en que Daniela Vega s’endú premis per la seva interpretació a A fantastic woman, i presenta premis Óscar. Estem trencant tabús a patades, perquè el col·lectiu trans ja no pot esperar més.

 

Héctor Lozano i l’equip de Merlí ja van cometre el flagrant error d’introduir un personatge transsexual a la sèrie interpretat per un actor cis, Manel Barceló. Una oportunitat històrica perduda per a que joves d’arreu del món (Merlí es pot veure a Netflix per tot el planeta) entenguin que els papers dels homes els han d’interpretar homes, i els de les dones, dones, siguin cis o trans. Arribarà el dia en que la situació estarà tan establerta i normalitzada que podrem adduir criteris artístics per a que actors interpretin dones trans i viceversa, com actualment passa en rols cis que interpreten l’altre gènere sense grans escarafalls, com la Núria Espert fent de Lear.

 

Evidentment aquest moment encara no ha arribat. I Netflix comet un error greu, de la mateixa manera que ho fan el director de La casa de las flores, Manolo Caro, i l’actor Paco León. Paco, estimat, això ja no és la teva gracieta d’Homo Zapping interpretant la Raquel Revuelta. T’has fet gran, i ens hem fet grans, i el col·lectiu LGTB no t’acceptarà, ja no, que t’enriqueixis a costa de fer papers que no et corresponen. Deixa pas, o la nostra nova realitat t’atropellarà

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí