l’Offside Fest presenta diferents films al voltant de la temàtica del futbol amb una perspectiva àmplia vinculat a altres aspectes que ens afecten com a societat: homofòbia, justícia, solidaritat…
Pujar

Offside Fest, futbol a la gran pantalla

Per Noel Eduardo/ @NoelEduardo

 

Del 5 al 8 d’abril té lloc a Barcelona la 5a edició d’aquest festival que uneix l’esport rei amb el cinema documental

 

Està bé, crec, que en els darrers temps hagin anat apareixent i, per sorpresa de molts, s’hagin anat consolidant, diferents projectes comunicatius que donen valor al factor humà de l’esport i com d’importants pot ser per una societat si s’entén de manera positiva, s’integra de manera real i s’explica de manera honesta i rigorosa. Projectes que fugen del hooliganisme, si se’m permet l’expressió, omnipresent en molts (massa) esdeveniments esportius de gran magnitud. En el futbol, sense anar més lluny. O, més aviat, sobretot al futbol. En nom de l’esport rei veiem en pràcticament cada jornada de Lliga, Champions o Copa, comportaments vergonyants de moltes de les aficions que es passegen pels diversos camps de futbol. Dins d’aquests “comportaments vergonyants” podríem incloure insults racistes, crits masclistes, pallisses i, fins i tot, homicidis. I, de fet, molts d’altres. Per combatre’ls, què millor que projectes com Panenka (sobre futbol), Volata (sobre ciclisme), o H (sobre rugbi), que s’han erigit com a meravellosos exemples de com combinar de manera magistral literatura i esport. Publicacions que ajuden a fugir dels comportaments tòxics que sovint hi ha al voltant d’un partit d’alta competició. Revistes que emfatitzen els valors originals d’aquests esports i que, per cert, tenen una massa considerable de lectors fidels. Potser si es llegís més aquest tipus de continguts el comportament generalitzat als estadis seria un altre. De fet, potser si es llegís més en general tindríem un món millor. Potser.

 

El treball en equip, la companyonia, el respecte pel contrari, la solidaritat amb els companys… Valors intrínsecs a la pràctica esportiva que són potencials armes de construcció massiva, que poden transcendir el vestuari i el terreny de joc. Que poden convertir-se en solidaritat amb col·lectius desfavorits, en la defensa d’uns ideals socials, en lluita contra la injustícia… Els casos no abunden, però existeixen. El Rayo Vallecano, per exemple, que empès per afició i jugadors va ajudar a evitar que una dona d’avançada edat del madrileny barri de Vallecas fos desnonada, mostrant una implicació poc usual dels membres d’un equip d’elit en la seva comunitat. O, a Alemanya, el Sankt Pauli, club que en els seus estatuts es declara antiracista, antimasclista, antihomòfob i antifeixista. O, a Itàlia, l’AS Livorno, l’equip de l’obrera Liorna, ciutat portuària de la Toscana que va veure néixer el PCI (Partit Comunista d’Itàlia) ara fa gairebé un segle (el 1921) de la mà, entre d’altres, d’Antonio Gramsci. L’escriptor i filòsof italià deia que “la indiferència és el pes mort de la història”. Posats a combatre la indiferència, doncs, per què no fer-ho amb cultura, que bona falta ens fa?

 

És cultura el futbol?

 

Del 5 al 8 d’abril hi haurà als Cinemes Girona i a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm de Barcelona l’Offside Fest, Festival Internacional de Cinema Documental de Futbol, que celebra el seu cinquè aniversari i on es presenten diferents films al voltant de la temàtica del futbol amb una perspectiva àmplia, és a dir, vinculat a altres aspectes que ens afecten com a societat: homofòbia, justícia, solidaritat… Els organitzadors defensen la idea que “el futbol s’ha d’entendre des de la seva vessant esportiva, però també com a fenomen social i cultural”. I des d’aquesta mirada ens porten una bona mostra de cinema documental sobre temàtica futbolística de molta qualitat, que en anteriors edicions ha comptat amb la presència de personatges destacats com l’exfutbolista francès Eric Cantona, productor i presentador de la sèrie de documentals “Les rebels du foot”, amb els que dóna veu a 5 exfutbolistes que van utilitzar el futbol per intentar fer un món millor i més just, amb exemples que van des de la lluita contra dictadures a Xile o Brasil, fins a la utilització del futbol per aturar guerres a Costa d’Ivori, com un dels símbols de la lluita per la independència algeriana o com a eina per a que els nens de Sarajevo sobrevisquessin al conflicte balcànic.

Ara fa un any, en l’última edició del festival, es presentaven 17 pel·lícules, mentre que en anteriors edicions s’havia comptat amb una mica més d’una desena de projeccions. El dia de tancament d’aquest text hi ha confirmats per a l’edició d’aquest 2018 quatre documentals que aborden diferents qüestions que ens poden arribar a tocar com a ciutadans, i que a través de l’amplificador del futbol es posen sobre la taula.

 

Art i esport, cinema i futbol, combinen bé. No són mons tan antagònics com alguns volen pretendre sota ves a saber quines raons. Els exemples són cada cop més nombrosos i de diferents formats, rigorosos i de qualitat. Si cada cop n’hi ha més, es pot intuir que és perquè es detecta que cada cop hi ha més gent interessada. Potser, al cap i a la fi, no està tot perdut.

 

Què veurem?

 

A Fuera de juego. La homosexualidad en el fútbol español s’analitza com d’estesa està l’homofòbia en el món del futbol estatal, amb testimonis de futbolistes i periodistes. Un tema tabú que s’ha silenciat in aeternum. Serà capaç aquest documental d’aconseguir obrir el debat de manera real?

 

The Lane és un documental que explica la història de White Hart Lane, el mític estadi del Tottenham Hotspur des del 1899 fins el maig de 2017, moment en que va ser enderrocat. Aquest club del nord de Londres, conegut també com els Spurs, és un dels històrics de la Premier League anglesa.

 

Un altre dels films que s’hi presenten és El equipo de mi barrio, la història d’un grup d’amics que, davant la greu situació d’endeutament que el seu club de tota la vida (un equip de Gijón amb més de 70 anys d’història) patia, va agafar les regnes per tal d’intentar salvar-lo, i ara s’ha convertit en un model exitós de gestió esportiva de forma assembleària, alternatiu i contraposat a l’actual futbol modern.

Per la seva banda, Kenny explica la història de com l’ídol del Liverpool Kenny Dalglish lluita per fer justícia amb les víctimes de la tragèdia de Hillsborough, l’estadi de Sheffield on van morir per esclafament 96 persones i 766 en van resultar ferides tot just ara fa 29 anys, l’abril del 1989. Des de en fa dos, abril de 2016, el que fins aleshores havia estat considerat un “accident”, va passar a ser considerat un homicidi imprudent atribuïble a la policia, després del procés judicial més llarg de la història legal britànica.

 

El Equipo de mi Barrio from Boogaloo Films on Vimeo.

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí