Núria Guiu: “La dansa és encara una gran desconeguda… Convido el públic que hi entri des d’un lloc molt menys racional”
Pujar

“No és el mateix tenir un like que tenir-ne un milió”

Per Oriol Puig/ @ori_uri

 

Cada vegada ens agrada més la dansa contemporània, i cada vegada ens apassiona més Núria Guiu. En la seva darrera proposta, Likes, explora la relació entre el que és visible i el que és invisible, entre l’aparença i el sentit intern. De quina manera interpretem la relació entre les imatges i el seu contingut? Quins factors influeixen en la nostra manera de llegir, entendre, aprovar o desaprovar “l’altre”? A Likes, Núria Guiu parteix de dues pràctiques físiques que acumulen milions de m’agrades i seguidors a Internet: el dance cover (recreacions de coreografies originals d’un altre artista) i el ioga híbrid (variants modernes del ioga, a vegades combinades amb altres tècniques), que han sorgit i s’han difós massivament a través de les xarxes socials en els últims anys. Likes utilitza llenguatges corporals per a descontextualitzar i alienar la forma i el sentit intern. Likes descristal·litza i explora els valors sòlids i absoluts i intenta transformar-los en un estat més efímer, flexible, poètic i canviant.

 

Quan parlem de likes, estem parlant només de prémer un botó a Internet?

 

No parlem només de prémer un botonet a Internet. Estem parlant també de la manera com mirem, observem o valorem l’altre, sobretot veient quina dimensió pren expressar el m’agrada a Internet, on no és el mateix que expressar-lo presencialment o físicament.

 

Quin és el valor social d’un m’agrada? Realment necessitem l’aprovació de l’altre?

 

Tothom necessita l’aprovació de l’altre. El que passa és que a través d’aquesta eina que permet fer like s’ha convertit en una qüestió numèrica i quantificable. No és el mateix tenir un like que tenir-ne nou mil o un milió. Ho podem valorar de manera molt positiva, però el fet que siguin acumulables i públics fa que hi hagi altres paràmetres que hi entrin en joc, com el fet que aquests likes puguin ser comercialitzables.

 

Quin lloc tenen el cos, la forma, l’aparença, les imatges a través de les quals tantes vegades ens exposem a la xarxa, en relació amb aquests likes?

 

Com a ballarina i coreògrafa m’interessa la relació que mantenen amb el llenguatge corporal el moviment, el gest, la imatge que veiem a Internet i que exposem nosaltres mateixos o la que veiem exposada per altres persones. Quines són les formes que ens criden l’atenció? Existeixen estereotips o formes imposades? El que faig és observar els estats i com llegir a través del cos els likes amb aquesta idea de quantificar-los.

 

Per fer Likes t’has basat en dos fenòmens molt populars de Youtube: el cover dance i els tutorials i vídeos sobre les diferents tècniques de ioga. Per què tenen tant d’èxit?

 

No és una coincidència que a cada cantonada ens trobem un centre de ioga o un centre de teràpies naturals. La societat vol recuperar la manera de tornar al cos, i les noves tecnologies permeten connectar amb gent d’arreu del món. Això, però, té una contrapartida. Tu pots sentir-te molt proper a una persona que es troba a l’altra punta de món, mentalment i intel·lectualment o a través d’una pantalla. És una gran paradoxa. D’alguna manera, acabem deshabitant el cos. Internet obra un ampli ventall de possibilitats que permeten utilitzar el ioga i la seva marca. Es ven fàcilment perquè és sinònim de benestar, la connexió amb el teu cos, molt necessària avui dia. Internet ha contribuït que el ioga s’hagi multiplicat en molts estils. Pots trobar iogalates, ioga voga, ioga dance, ioga beer, ioga goat, ioga nude, ioga rave… És un ioga diferent del que vam conèixer originàriament. Em pregunto per què, quina relació manté amb el cos i com es produeix la comercialització d’aquesta marca que ven benestar.

 

Cal separar el gra de la palla.

 

Sí. A Internet, sobretot. Si en sabem fer un bon ús, les xarxes socials són molt útils com a arma d’expressió i llibertat. És cert, però, que encara són un canal molt nou i és fàcil que se’ns escapin de les mans. En lloc d’una eina que hauria d’alliberar-nos, podem acabar sent-ne esclaus. La tecnologia s’inventa per a disposar de més temps però, si no som conscients d’això, poden ser molt contraproduents.

 

Parteixes d’un concepte molt virtual per a expressar-lo amb el teu cos. Com ho trasllades a l’escenari? De quines imatges parteixes?

 

A partir del cover dance i els diferents estils de ioga recullo materials que he trobat a través de tutorials i els col·loco a la peça. D’alguna manera, exposo i transformo aquests materials, faig un petit viatge emocional a través d’aquests materials i tot el que em suggereixen.

 

No cal entendre la dansa, senzillament hem de connectar amb el que estem sentint?

 

La dansa és encara una gran desconeguda… Convido el públic que hi entri des d’un lloc molt menys racional. No cal posar sempre nom a les coses. Hem de poder anar a veure una peça de dansa que suggereixi una poètica en el moviment. Que es converteixi més en una aproximació des d’un lloc no intel·lectual. Observar i deixar que la pròpia experiència digui què veus en el moviment i què et transmet. I, tot sigui dit, Likes és una peça molt fresca i fàcil per al públic que no va a veure dansa. Pots entrar-hi des d’un altre lloc, jo el facilito.

 

Quin és l’últim like que t’han fet?

 

(Riu.) Ara mateix em fan like al meu projecte Likes. És força contradictori. Tinc la sensació que la gent dubta quan desitgen fer-me un like.

 

LIKES, Núria Guiu 

Sala Hiroshima
Dissabte 17 de febrer, 20.30 h, diumenge 18 febrer, 19 h

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí