Torna el muntatge de Mario Gas estrenat l’any 2012 al Liceu, amb direcció musical de Ramón Tebar i un repartiment...
Pujar

Nemorino: un Pierrot avant la lettre

 

Per Álvaro Vicente / @AlvaroMajer

 

 

A Mario Gas li agrada això de barrejar l’òpera amb aromes cinematogràfiques. El seu Madama Butterfly estava situat en un plató de cinema dels anys 30. Aquesta posada de L’Elisir que ara torna al Liceu beu clarament del neorealisme italià. Això li permet trastocar la coordenada espai/temporal que marca Donizetti (ambient rural del segle XIX) per situar l’acció en una barriada popular italiana dels anys 40. El pati de veïns, com a espai on conviuen el públic i el privat, està més prop de les nostres sensibilitats urbanites que aquella cosa campestre tan allunyada. Però la peripècia és la mateixa: Nemorino busca l’ajuda del xerraire doctor Dulcamara per aconseguir l’amor de la bella Adina, per la qual cosa compra un elixir per enamorar-la, encara que una herència oportuna acabarà resultant molt més eficaç. Encara que està considerada dins del gènere buffo, L’Elisir d’amore té aquestes traces “romanticonas” i sentimentalistas que són el resultat de posar en escena histories d’éssers normals i corrents. Gran muntatge per a un relat entranyable.

 

 

L’elisir d’amore. Gran Teatre del Liceu. Del 7 al 28 de gener

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí