Quan es barreja el sabó líquid amb la gasolina, s’obté una substància altament inflamable i que crema lentament. Això és...
Pujar

Napalm in your face

 

Per Neus Molina/ @NeusMolina

 

Com una escopinada, un zasca o una puntada de peu a l’estómac en tota regla. A la teva cara, in yer face. Aquest és el nom del moviment-sensibilitat-escola al qual pertany Philip Ridley, autor de Tender Napalm. Salvatge i dolç, una arcada, un orgasme, un crit, un plor, una rialla.

El teatre In-Yer-Face descriu l’estil dramatúrgic que va aparèixer al Regne Unit als anys 90. El terme, en slang, deriva de in-your-face (a la teva cara) amb un significat agressiu o provocatiu. El nom va ser creat pel crític de teatre britànic Aleks Sierz com a títol del seu llibre In-Yer-Face Theatre: British Drama Today, publicat l’any 2001, on parlava d’aquell teatre dels 90 fet per joves sense complexos i capitanejats per Sarah Kane, Mark Ravenhill i Anthony Neilson.

 

Un teatre existencialista, postmodern i metafísic, proper al teatre de la crueltat d’Artaud i als postulats de Lacan i les teories del plaer-dolor. Per alguns, els nous Sex Pistols, els Thatcher’s Children (fills de Thatcher) –la generació que va créixer en un període on l’esquerra britànica semblava fracturada i sense rumb, la Guerra Freda amenaçava, i l’economia del lliure mercat redefinia brutalment la societat i la cultura. El lliure mercat de l’egoïsme, del consum, del plaer immediat.

 

Entre els chavs d’Owen Jones i Six Vicious

“Tot el que fan és follar els uns amb els altres i tot el que parlen és sobre com ho fan, o amb qui preferirien estar-ho fent… No hi ha cap mot que faci entreveure una vida interna, cap amistat excepte oportunitats per competir i trair-se sexualment”. Així definia el moviment teatral anglès el periodista Michael Cartts després de veure Japs de Simon Gray. Un corrent escandalós i mancat de sensiblitat.

Escandalosament sensible i punyent és Tender Napalm, un text escrit l’any 2011 que explora la relació d’una parella que ha perdut un fill. En essència és una història molt senzilla: un home i una dona encallats en un punt crucial de la seva relació. S’estimen, però els ha passat una cosa terrible. Els dos personatges parlen d’amor i sexe partint dels temes més foscos i brutals, i a la vegada tendres.

El Tender Napalm de la companyia Sixto Paz, adaptat i traduït per Adriana Nadal, i que ara es podrà veure a la Sala Beckett, explora l’argot britànic sense perdre l’essència de la metàfora que condueix tota l’obra: quan es barreja el sabó líquid amb la gasolina, s’obté un gel de gasolina; una substància altament inflamable i que crema lentament. Això és el napalm. I això és l’amor, segons Philip Ridley.

Per Nadal, traductora i membre de Sixto Paz, redefinir les paraules de Ridley i traslladar-les al català “ha estat un repte molt gran. Era com si per traduir-lo hagués de fer el viatge que l’autor ha fet, perquè si no, després de dues pàgines, podia trobar-me molt perduda. De sobte m’adonava que a cada pàgina proposava un nou joc que no tenia res a veure amb l’anterior. Una nova metàfora, un nou món, un nou intent del personatge d’expressar-se i connectar amb l’altre”.

Així, els Sixto, amb Pau Roca al capdavant, ens escopiran a la cara una història d’amor que és pura dinamita. Amor, tendresa i veritats. In Your Face, darling.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí