'El sueño de la vida' de Ll. Pasqual o el monòleg 'La neta del senyor Lihn',amb un Lluís Homar dirigit per Guy Cassiers, en formen part.
Pujar

Mount Olympus’ de Jan Fabre, ‘Saigon’ i una obra sobre la inhabilitació del jutge Garzón centraran la temporada al Lliure

ACN/ La catarsi teatral de 24 hores de Jan Fabre, ‘Mount Olympus’, arribarà al Teatre Lliure el 15 de juny després del seu pas per Madrid el gener passat. Aquest serà el pal de paller d’una temporada amb 41 espectacles, 15 dels quals produccions pròpies, centrada en el feminisme, el racisme, la relació Orient-Occident i la memòria històrica, amb obres com ‘Saigon’ (25 i 26 de gener), de la companyia francesa Les Hommes Approximatifs dirigda per Caroline Guiela Nguyen, un relat sobre l’exili entre l’ara Ho Chi Minh i París servit en un restaurant vietnamita. La temporada aixecarà el teló a Gràcia amb ‘Là’ de la companyia El Baró d’Evel Cirk el 27 de setembre i amb ‘El pan y la sal’ una producció dels Teatro del Barrio que porta a escena la inhabilitació del jutge Baltasar Garzón amb Núria Espert, Mario Gas, Lluís Pasqual, José Sacristán i Alberto San Juan en el repartiment. Alguns dels plats forts de la temporada arribaran amb ‘El somriure al peu de l’escala’ de Ramon Simó, ‘Dogville’ dirigida per Sílvia Munt, el monòleg interpretat per Lluís Homar ‘La neta del senyor Lihn’ dirigit per Guy Cassiers i ‘El sueño de la vida’ del director de l’equipament Lluís Pasqual, que renovarà per un mandat més.

 

Una temporada que serà “contemporània d’una altra manera” en el sentit que recollirà temes que han aflorat darrerament, que anteriorment estaven marginats com el feminisme, la recerca de la identitat o col·lectiva, les migracions, l’exili o la memòria històrica. Una sèrie de temes “que si els miréssim un darrere l’altre, mai sospitaríem que són una temporada d’un teatre sinó les problemàtiques que hem de resoldre com a societat”, ha confessat Pasqual. “El teatre no els pot resoldre però els pot fer més evidents”, ha afegit.

 

De l’11 d’abril al 12 de maig arribarà al Lliure de Gràcia ‘Com els grecs’, una “desmitificació del mite d’Edip d’Steven Berkoff dirigida per Josep Maria Mestres”. Amb Mercè Arànega, Sílvia Bel, Pep Cruz i Pablo Derqui en el repartiment, Pasqual ha emmarcat aquesta obra en una tendència palpable a les sales de “tornar a casa en un moment de desconsol”. “I el teatre grec sempre serà la nostra essència”, ha assegurat.

 

Paral·lelament, només durant el 12, 13 i 14 d’abril, es representarà l’òpera bufa ‘Je suis narcissiste’ amb llibret d’Helena Tornero dirigida per Marta Pazos amb les companyies Òpera de Butxaca i Nova Creació.

 

Del 4 d’abril al 5 de maig el Lliure de Montjuïc acollirà l’estrena de la producció ‘El somriure al peu de l’escala’ de Henry Miller dirigida per Ramon Simó. Havia de ser a l’espai Lliure la temporada passada però un accident va impedir Jordi Martínez seguir assajant.

 

Pel que fa a les obres que repeteixen, ‘Jane Eyre’ amb direcció de Carme Portaceli, ‘Trans (més enllà)’ de Didier Ruiz i ‘Davant la jubilació’ de Krystian Lupa es reposaran també durant la temporada 2018-2019.

 

Dogville’ de Lars Von Trier amb dramatúrgia de Pau Miró i dirigida per Sílvia Munt coparà durant un mes el Lliure de Montjuïc del 9 de maig al 9 de juny. Andreu Benito, Bruna Cusí, Anna Güell, Lluís Marco, Áurea Márquez i David Verdaguer són alguns dels actors del repartiment.

 

Els intèrprets de La Kompanyia Lliure s’acomiadaran aquesta pròxima temporada amb el monòleg ‘L’últim salt’ del 19 al 30 de juny. Amb tot, no serà l’únic espectacle que es podrà veure en cartell, ja que també portaran a escena ‘Àngels a Amèrica’ la peça més famosa de Tony Kuyshner dirigida per David Selvas amb un repartiment encapçalat per Pere Arquillué i Joan Amargós i Andrés Lima, ‘El sueño de la vida’ dirigida per Lluís Pasqual i Emma Vilarasau en el repartiment o ‘El temps que estiguem junts’.

 

Les reivindicacions socials també tindran un espai a la temporada 2018-2019 amb la comèdia ‘Mundo obrero’, una història de la “classe treballadora” a l’Estat dirigida per Alberto San Juan, que farà estada a Gràcia del 13 al 30 de juny.

 

Per resumir les intencions que rauen en la nova programació Pasqual ha dit: “volem ser un instrument de rebel·lia, inconformisme i denúncia” i procurar “estar a l’alçada del nostre nom, Lliure”.

 

Una temporada eclèctica amb apostes internacionals

 

El tàndem format per Bertand Lesca i Nasi Voutsas faran doblet al Lliure la pròxima temporada amb una dicotomia sobre Orient-Occident, primer amb la qüestió dels elements fundacionals de la Unió Europea, a ‘Eurohouse’ i després amb la recreació de la destrucció de Palmira per part dels talibans, a ‘Palmyra’, a l’octubre a Gràcia. “Mai havia vist la relació entre Europa i Orient explicada de manera tan senzilla”, ha confessat Pasqual en relació a la primera.

 

L’actor britànic Mark Lockyer també tornarà al Lliure –en aquest cas, de Gràcia- després del seu pas la temporada passada amb el monòleg autobiogràfic sobre el trastorn bipolar. Ara presentarà ‘Keep on walking, Federico’, que narra el periple de l’actor ple de referències a l’escriptor, poeta i dramaturg Federico Garcia Lorca, però que en realitat és la història del mateix protagonista que ha trobat “una nova llum” gràcies a la cultura andalusa.

 

A més de creacions inspirades en el poeta, la temporada del Lliure representarà obres del granadí en dues ocasions a ‘El sueño de una vida’ i a ‘Así que pasen cinco años’, una obra-pròleg on, segons Pasqual, Lorca obre les portes d’una nova dramatúrgia surrealista que s’allunya de la ficció interpretat per la companyia andalusa Atalaya TNT. “La vida de Lorca està feta de misteris i de coses inexplicables, ell signa aquest manuscrit exactament cinc anys abans que l’assassinessin”, ha comentat.

 

La temporada del Lliure també cedirà un espai per a noves propostes amb ‘Dolors’, un espectacle plantejat com una sèrie de televisió de la qual cada setmana s’estrenaran dos capítols. El projecte, amb dramatúrgia i direcció de Sergi Belbel, Cristina Clemente i Marilia Samper, es podrà veure del 22 de maig al 9 de juny al Lliure de Gràcia.

 

El director argentí Lautaro Perotti, fundador de Timbre 4, portarà fins al Lliure del 8 de novembre al 2 de desembre ‘Cronología de las bestias’, una comèdia negra sobre l’engany i els límits del compromís humà amb les vertiats alternatives. L’Agrupación Señor Serrano es retrobarà amb el Lliure de Montjuïc presentant el seu últim espectacle, ‘Kingdom’, del 12 al 17 de febrer.

 

Finalment, Guy Cassiers també farà parada a Montjuïc del 13 al 30 de desembre amb ‘La neta del senyor Lihn’, un monòleg interpretat per Lluís Homar. La directora Célie Pauthe oferirà una versió teatral de la novel·la ‘Un amour impossible’ de Christine Angot de l’1 al 3 de febrer. Just després, serà ‘Qui ets?’ de Màrius Serra dirigit per Joan Arqué que prendrà el relleu a l’escenari amb una adaptació del seu llibre dedicat al seu fill Llullu, nascut amb paràlisi cerebral.

 

El teatre polític de Milo Rau, “el director més intel·ligent i més lúcid d’Europa”, per Pasqual, serà un dels plats forts el 22 i 23 de febrer amb ‘Die 120 tage von sodom’, que trasllada a escena els escrits del marquès de Sade i el cinema de Pier Paolo Pasolini. El director suís proposa un joc de mirades entre realitat i ficció amb els actors de la Schauspielhaus Zürich i de Theater HORA, una companyia integrada per nou persones amb Síndrome de Down.

 

La temporada també reservarà un espai per a una de les companyies deganes del teatre illenc i del Teatre Principal de Palma, Iguana Teatre, que presentaran la història de la repressió feixista a Mallorca ‘Mar de fons’, dirigida per Pere Fullana.

 

Un projecte del Lliure per a les dones

 

El Lliure entrarà l’any que ve de ple en l’actual debat feminista amb el projecte ‘Dones Lliures’, un fòrum de debat artístic i social obert a totes les mirades i opinions fet a partir d’espectacles, taules rodones i altres activitats, coordinades per la dramaturga Cristina Clemente.

 

“Si haguéssim de fer justícia per totes les injustícies que ha rebut el gènere femení al llarg de la història hauríem de sortir al carrer cada dia”, ha dit Pasqual, que ha continuat: “no és un tema per esbandir ràpidament, cal donar arguments i contra arguments”, i farcir un debat que és molt present al carrer.

 

Un mandat més

 

Després de vuit anys al capdavant del teatre, Pasqual ha fet públic al final de la presentació de la temporada que ve que accepta un mandat més com a director del Lliure. I ho fa per dos motius: per continuar apostant pel teatre laboratori i el teatre inclusiu i per configurar les directrius que regiran el Lliure de les dècades vinents.
“No es tracta d’agafar un director i posar-ne un altre, han passat moltes coses a la nostra societat en els últims anys i per això hem d’intentar trobar una nova poètica per explicar una nova realitat”, ha argumentat el director. És per això que l’entitat tirarà endavant una comissió per estudiar un nou model “del teatre del futur”

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí