Mishima, amb David Carabén al capdavant, el pròxim any compliran vint anys de carrera. Sergio del Amo aprofita l’ocasió perquè el líder de la banda parli del desè aniversari de 'Set Tota la Vida' i més.
Pujar

Mishima, a punt de bufar vint espelmes

Per Sergio del Amo /

 

Mishima, amb David Carabén al capdavant, el pròxim any compliran vint anys de carrera. Encara s’estan pensant com celebraran l’efemèride, però hem aprofitat l’ocasió perquè el líder de la banda ens parli del desè aniversari de Set Tota la Vida, l’actualitat política i el futur d’un dels grups més respectats i estimats a la nostra terra.

 

A l’Acústica de Figueres aquest estiu heu tocat íntegrament Set Tota la Vida amb motiu del desè aniversari de la seva publicació. Tornareu a fer el mateix en una altra ocasió?

Ens ho va demanar el festival. Ens volien programar però volien un concert especial i, per això, vam accedir a fer-ho. Estem oberts a altres concerts així, però ja es veurà què passarà. Tocar un disc sencer en el mateix ordre en què va aparèixer és una mica estrany perquè a casa t’endinses a les cançons d’una altra manera com si fessis zàping, no tens la necessitat de seguir l’ordre del tracklist.

 

 

És un disc al qual tens una estima especial?

Si, realment va ser un àlbum que va marcar canvis tant a la banda com personalment. L’anterior Trucar a Casa. Recollir les Fotos. Pagar la Multa. tenia un gran punt de dol perquè el vaig compondre després de la mort del meu pare i, a més, recordo que el vam gravar els caps de setmana compaginant les nostres vides professionals. La reacció a allò va ser Set Tota la Vida, ja que és un treball molt més vitalista i ens va servir per creure molt més en nosaltres mateixos com a artistes. Vam posar moltes coses a prova; la fonamental era preguntar-nos a nosaltres mateixos si teníem la vocació de ser músics.

 

Quin dels dos àlbums va ser més catàrtic per tu?

Jo crec que tot són fases de la vida. Si en la teva obra obres les portes a què la teva vida intervingui, que és el que sempre més m’ha agradat dels artistes que he admirat, és el preu que has de pagar. La teva música parla de tu i no a l’inrevés. En definitiva, interpretar els meus temes és com una altra forma de parlar per a mi.

 

Canviaries en aquest moment alguna cosa de Set Tota la Vida?

La veritat és que no. Després de treballar tants anys a la televisió aprens a donar les coses per acabades. El deadline és positiu perquè et dóna autodisciplina i t’obliga a tenir cert despreniment sobre les coses. Hi ha gent que tarda molts anys a editar la seva primera obra i això és un drama. S’ha d’assumir que no som perfectes i sempre es poden cometre errors. En aquest cas el millor que es pot fer per corregir és treballar en el següent disc.

 

Quasi vint anys de carrera. Esperaves que Mishima tingués una vida tan llarga?

Jo no m’hi veia. Al començament el que volíem era fer obra, no ens importava ni les crítiques ni tenir molt o poc públic. Ens ho passàvem molt bé assajant a la merda de llocs on assajàvem i el fet d’estar junts és el que ens importava en un primer moment. El fet que la realitat a poc a poc ens hagi anat somrient a través de cada cop tenir més públic ens ha donat l’impuls per continuar i seguir endavant.

 

Després d’Ara i Res ja esteu treballant en un nou disc?

Encara estem amb la gira d’aquest disc i m’han encarregat una banda sonora per una sèrie que s’estrena a TV3 aquest octubre. Estem debatent què farem aquest 2019. S’apropa el vint aniversari i alguna cosa farem segur. El nou disc de Mishima tardarà una mica més.

 

Com veus Mishima en deu anys?

Prefereixo anar fent i no pensar tant a llarg termini. Com diuen al futbol “partit a partit”.

 

Com va sorgir el concert que vau oferir a la presó de Lledoners?

Va sortir perquè tota la banda, i especialment jo, som molt amics de la Txell Bonet i ens va dir que ara es podien fer concerts a la presó. Va ser una experiència increïble, sens dubte.

 

Amb el temps consideres que t’estàs mullant més en les teves declaracions polítiques?

És la realitat la que s’està mullant més. Sempre he estat un cantant susceptible de ser considerat polític per la forma que tinc de narrar les emocions i els personatges a les cançons. La realitat m’obliga a dir que la situació d’aquests presos polítics no és normal o que sent un raper no és lògic que et puguin condemnar a dos anys de presó. Et mostres optimista en aquest sentit? Si perquè veig que hi ha molta gent que resisteix i que no es deixa doblegar tot i el que està passant. El mateix Valtònyc, a qui la justícia belga ha donat la raó perquè les seves cançons estan protegides per la llibertat d’expressió

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí