Jordi Duran encara el seu darrer any com a director artístic de Fira Tàrrega.
Pujar

“M’encantaria que la nova direcció de Fira Tàrrega fossin dues dones”

Per Judit Porta /@enessencia

 

Jordi Duran tanca etapa al capdavant de la direcció artística de Fira Tàrrega. Un llarg viatge de paisatges canviants subjectes al carrer, aquest espai màgic que Duran, junt amb el seu equipàs, ha sabut rellegir i redimensionar de manera infatigable.

 

Com estàs?

He de reconèixer que he passat un dol, perquè he estat molts anys vinculat a un projecte que em té atrapat, enamorat, fascinat. Trobaré un espai on pugui treballar amb tanta comoditat? Dit això, no perdem de vista que és un mandat que s’acaba. És una finalització de contracte.

 

Et volta algun nom pel cap per substituir-te?

S’ha de donar oportunitats de qualitat a la gent. Crec que tan l’Oriol (Martí) com jo, quan vam començar, érem noms inesperats. I que no es coneixien. M’encantaria que fossin dues dones. Ara bé, qui sigui, qui vulgui que vagi i prengui aquest projecte entre les mans, ha de viure prop de Tàrrega. És imprescindible.

 

I què ens tens preparat per aquesta última (vostra) Fira?

Hem fet un viatge gros des de 2011: hem reivindicat la dramatúrgia, el site specific, allò que s’allunya de la festa, l’activisme, els temes d’avui, la interpel·lació directa amb l’espectador… i ara tornem a recuperar l’espectacle de plaça. L’edició 2018 serà un homenatge al carrer.

 

Aquest espai públic que s’ha significat els darrers mesos amb tot el que hem viscut a nivell de país.

Hi ha moltes ganes de dir i de cagar-se en tot, de plorar, i des de Fira 2018 toca escoltar. Les Impuxibles faran la seva primera peça de carrer. Serà una fira per parlar de llibertat d’expressió, de llibertat, de memòria, de territori, identitat i inclusió.

 

Entens molt bé la vàlua del carrer.

Hi ha gent que diu que el carrer és interessant perquè serveix per apropar el públic al teatre. No. El carrer és interessant perquè democratitza, arriba a tothom, xim pum. És una gran revolució.

 

Podem dir que les arts de carrer les hem recuperat de la marginalitat dels 90?

No, encara queda molt per fer. Per exemple, on és la recerca acadèmica? Anem a fer marc teòric de les arts de carrer, anem a generar material d’estudi sobre Joan Català i el seu Pelat, per començar amb alguna cosa! I acabem amb les porcions de pla estratègic de la dansa, pla estratègic del circ… això fora, anem a treballar tots junts i des d’una sola mirada, de manera inclusiva, que ningú s’hagi de sentir per sobre de l’altre. Hi ha classisme en el món de la cultura. Afortunadament, el creador contemporani no s’està d’hòsties.

 

Històricament, Fira Tàrrega havia estat un espai d’exhibició escènica i de mercat professional. L’Oriol Martí (director executiu) i tu li heu afegit dues potes robustes i orgàniques: el Programa de Suport a la Creació i el Màster i Postgrau amb l’acompanyament de la UdL.

La Universitat de Lleida (UdL) ens ho va posar bé i des de la Fira ens hem fet càrrec de tot aquest espai de formació. El Suport a la Creació, delicadíssim! On entres, com entres, com ajudes, fins a on ajudes? Perquè no estem parlant d’un programa de coproducció com pot tenir un festival amb gran pressupost. Però el carrer té allò tan diferent que o dones l’oportunitat a les companyies de treballar amb temps, de conèixer el lloc o no arribes a bon port.

 

Quin viatge, oi? Des del 2011 a avui.

L’any 2012 era el desert absolut. És l’any de les 7 graelles. 7 versions de la programació. Ens van retallar una tercera part del pressupost. Però ens vam arromangar i vam tirar endavant. Perquè ens ho creiem. No ens donava la sensació d’haver insuflat vida a un mort vivent. El projecte tenia sentit. Ens hem estressat, hem fotut cagades de l’alçada d’un campanar, però qui no s’arrisca no pisca. A més, ser allà, a Tàrrega, lluny del focus, ens ha permès treballar amb llibertat.

 

Fira Tàrrega és un espai d’inspiració, un espai d’intercanvi d’experiències, un espai públic, un desert (de ponent) com evoca el cartell de l’edició d’aquest any, on explorar què és la norma. Qui sigui, qui vulgui que vagi i prengui la fira, hereta un projecte de gran qualitat. Sort.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí