L'any 2017 deien de Maria Arnal i Marcel Bagés que eren un dels duets revelació de la temporada. Però un any després de la publicació de 45 cerebros y 1 corazón la seva consolidació és tot un fet.
Pujar

Maria Arnal i Marcel Bagés. El triomf de l’emoció

Per Sergio del Amo/ @delamista

 

L’any 2017 deien de Maria Arnal i Marcel Bagés que eren un dels duets revelació de la temporada. Però un any després de la publicació de 45 cerebros y 1 corazón i de no haver parat de girar pels escenaris del nostre país, la seva consolidació és tot un fet. Omplen allà on actuen i la maquinària de la seva gira no s’aturarà fins la tardor, moment en què es prendran un merescut descans per treballar en el que serà el seu segon àlbum. Dies després del seu triomf al teatre Tívoli parlem amb la Maria perquè ens faci el seu propi balanç d’aquest any, que només els ha portat satisfaccions artístiques.  

 

Recordo que vaig parlar amb tu fa tot just un any, pocs dies abans del llançament de 45 cerebros y 1 corazón. En aquests mesos us ha passat de tot. I tot bo.

Sí, i sense una multinacional ni una súper agència de premsa darrere. Tot ha sortit de nosaltres dos i de la nostra agència de management, la qual cosa és increïble. Però, com tot, sempre és un procés d’aprenentatge. Estem molt contents de tot el que ha passat, tot i que sempre hi ha coses que es poden millorar.

 

Us esperàveu remotament aquest èxit quan vau arrencar el projecte?

No, ni de conya. No ens ho imaginàvem perquè no ho projectàvem. No teníem ni idea. Estàvem en la nostra petita bombolla, però després del munt de concerts que hem fet i de veure que la gent se sap les nostres cançons de memòria i que s’esgoten les entrades, nosaltres també hem millorat moltíssim.

 

Quin creus que és el secret del vostre èxit?

Doncs diria que perquè és un projecte complex, però també fàcil de definir, perquè és una cosa molt pròpia. A més, penso que està molt ben plantejat i que musicalment s’expressa de moltes maneres diferents. Hi ha un equilibri estrany entre el concepte i l’expressió musical. Qui ens veu en directe no es troba el mateix que al disc, la qual cosa per nosaltres és essencial. Estem en un procés viu i obert. Per aquest motiu, en concerts com el que vam oferir el passat març al teatre Tívoli, el públic es va trobar amb un joc de llums molt teatral i unes referències que no sempre es poden veure sobre un escenari.

 

Certament tens un bagatge en arts escèniques.

Vaig estudiar traducció i interpretació, després antropologia i més tard un màster de dramatúrgia i direcció d’escena. El nostre lloc natural és l’escenari, no el disc. I el que penso que hem encertat és que mai no oferim dos concerts iguals. Si ens vas veure fa uns mesos, ara et trobaràs amb una cosa molt diferent. Tenim una forta capacitat d’adaptació depenent d’on actuem.

 

Tot i que els vostres concerts sempre estan evolucionant, el que es va veure al Tívoli és el que mostrareu en els pròxims concerts de la vostra gira?

El que passa és que tenim concerts de caràcter molt diferent. No sempre tenim l’oportunitat d’actuar en un teatre per dues mil persones. Quan actuem a un teatre tindrem aquesta posada en escena, sí. I al Primavera Sound també. En altres ocasions tirarem por una presentació més austera i similar a la que havíem utilitzat fins ara. Fins a la tardor no pararem.

 

Personalment, com penses que ha canviat la teva actitud a l’escenari?

Estic molt en contra de negar les inseguretats en un procés artístic que es nodreix de les emocions. Com no et pots posar nerviós si hi ha dues mil persones que han pagat una entrada per veure’t? No m’avergonyeixo de, depenent del dia, sentir-me amb més confiança o no. És una cosa natural. No sóc menys professional o menys artista per mostrar les meves emocions a l’escenari. L’única cosa que canvia és que el recorregut de les cançons ja és més llarg, ja tenen un any de vida.

 

Amb tot el que ha passat aquests mesos, la teva relació amb Marcel s’ha enfortit, sens dubte.

Som súper amics i germans de cor.

 

Fent balanç, què ha estat el millor? I el pitjor?

El millor han estat les sorpreses i veure com tot es feia cada cop més gran. A part de sentir que aquesta és la nostra vida i que podem dedicar-nos exclusivament a això. El pitjor et diria que a vegades és acabar el dia molt cansat.  

 

Imagino que ja estareu pensant en el segon àlbum, i un cop acabeu la gira us posareu a treballar seriosament en les noves cançons. Pots avançar alguna cosa?

De moment és molt aviat per parlar del que vindrà. No em vull mullar, però pel que ja estem treballant continuarem en la línia que hem obert, treballant més la part electrònica que podem generar a partir dels nostres instruments. I, òbviament, hi haurà un fil conceptual diferent del primer àlbum. Al seu moment ja en parlarem.

 

Vau fer vaga el 8 de març?

Teníem un concert programat i vam decidir cancel·lar-lo. Era molt necessari fer-ho com a gest de visibilitat. Tot i això, entenc perfectament a les companyes que no van fer vaga. Amb tot el que ha passat en els darrers mesos, com el judici a La Manada o totes les desigualtats que patim, per exemple, era molt important aprofitar la visibilitat d’aquest tema per generar nous discursos i debat.

 

Què esperes d’aquest 2018?

Espero que puguem continuar seguint fent el que ens dona la gana i que el que fem tingui una potència artística ben gran.

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí