Dagoll Dagom s’enfronta al seu primer Shakespeare en 44 anys de trajectòria: 'Maremar', una versió musical de Pèricles amb cançons de Lluís Llach.
Subir

Maremar: un Shakespeare amb música de Lluis Llach

Per Álvaro Vicente / @AlvaroMajer

 

Dagoll Dagom s’enfronta al seu primer Shakespeare en 44 anys de trajectòria. Però de Dagoll Dagom no podíem esperar un Shakespeare qualsevol. Maremar és una versió musical de Pèricles en la qual un grup d’actors toca, balla, actua i canta cançons de Lluís Llach.

 

Dels clàssics es diu que són tal, entre altres coses, perquè cada època troba un nou sentit en allò que es va escriure molt temps enrere. Pèricles és una de les obres més enigmàtiques de Shakespeare, una obra problemàtica, com el són Conte d’hivern o La tempestat. A penes es fa, la seva autoria està en dubte, però de sobte ha sorgit un renovat interès per aquest text a causa de la peripècia del seu protagonista, el que dóna nom a la peça, el Príncep de Tir, que es veu obligat a fugir del seu poble i travessar el Mediterrani perseguit pels exèrcits de Antíoc, emperador de Grècia. Declan Donellan ha dirigit la seva pròpia temptativa no fa molt i ara DagollDagom ha triat aquesta obra per “estrenar-se” amb Shakespeare. “La idea va ser de Jofre Borrás –rememora Joan Lluis Bozzo, director de la companyia i del muntatge-. Vam ser esbrossant l’obra, llevant-li ornament, i un dia Anna Rosa Cisquella, la nostra productora executiva, es va fixar en un detall important: us n’adoneu –ens va dir- que tots els punts temàtics de l’obra actualment estan connectats amb la problemàtica de les migracions i els refugiats?”

 

La crisi migratòria de fons

Els escenaris on té lloc la història que, suposadament, va escriure Shakespeare conformen avui aquests paisatges dramàtics que han convertit el Mediterrani en un cementiri a causa de les ones migratòries provinents de Síria, l’Iraq o diferents regions d’Àfrica, llocs assotats per les guerres promogudes des del nostre primer món de connivència amb les màfies i els governs corruptes i per a major fortuna dels fabricants d’armes. Els viatges que molta gent emprèn amb una mescla de desesperació i somnis d’un futur millor a Europa, es trunquen per les inhumanes condicions de les embarcacions i pels riscos que suposa travessar el mar sense més equipatge que una sòlida decisió de fugir. I de vegades, fugint de la mort es troben amb ella.

 

És per tot això que Maremar arrenca en un camp de refugiats, on una nena plora desconsoladamente perquè ha perdut als seus pares. Serà llavors quan trobi a un personatge fantàstic que la consolarà explicant-li la història de Pèricles, que no és més que la metàfora d’una vida plena de pèrdues i naufragis, de travessies marítimes, una història que, finalment, vol mostrar també que la prevalença de la bondat i l’amor poden ser recompensats per sobre de la maldat i la desesperança.

 

“Hem volgut fer un homenatge amb aquesta obra –explica Anna Rosa Cisquella- a aquells que, per a nosaltres, no són víctimes, sinó herois, gent que és capaç de deixar-ho tot enrere, pujar-se en una pastera i intentar trobar una nova vida”. Aquest homenatge teatral es duu a terme a través d’un muntatge nu on tot el protagonisme recau en un grup de nou joves actors i actrius que ho fan tot: actuen, canten, ballen i toquen instruments. Tot un repte interpretatiu on un dels grans atractius està en el treball musical que s’ha fet a partir de les cançons de Lluis Llach. “De sobte pensem que cançons com Maremar, Ítaca o La mar blava eren idònies per a tot això que volíem expressar”, apunta Bozzo. Els arranjaments i alguna nova composició són obra d’Andreu Gallén, que ha portat la musicalitat de Maremar cap a un cert to íntim sense renunciar a l’èpica, on els intèrprets canten pràcticament a capella, amb un mínim acompanyament instrumental.

 

Ballar per emocionar

I, a més, ballen. “Tots aquests ingredients assumeixen riscos –assenyala Ariadna Peya, la coreògrafa de la funció. Dins d’un espectacle de creació com aquest, el risc té molt valor. Aquí la dansa és també un potent canal de comunicació que pot ajudar a explicar la història des d’un lloc diferent, no tan racional, la qual cosa pot ajudar al fet que el missatge arribi d’una forma més emocional. El tema de l’obra és molt potent i molt necessari, i crec que és molt important que el teatre musical pugui tractar temes així”.

 

Sí, normalment associem els musicals amb qüestions més frívoles. Sempre és complicat assumir des de la creació escènica temes com aquests sense sentir que estem parasitant la desgràcia d’una gent des de les nostres còmodes posicions burgeses occidentals. Però si això ha de servir d’alguna cosa, que serveixi perquè no es normalitzin aquestes desgràcies, que les tinguem presents i siguin motiu per canviar alguna cosa des d’aquí. Que ens posin en guàrdia, almenys.

 

Maremar
Fins al gener del 2019
Teatre Poliorama

No hi ha comentaris

Publicar un comentario