Utzet ho té clar: aquesta obra s’ha de representar ara i aquí. Per entendre’ns, per transformarnos, per emocionar-nos o per xocar-nos de cara amb la realitat
Pujar

Maleït progrés!

Per Albert Martí /@AlbertMarti_

 

Tanqueu els ulls. Sou a Londres, concretament al barri d’East End l’any 1936, un barri obrer i poblat essencialment per jueus. Sona música i, de fons, escolteu el remor d’una manifestació que s’acosta. Se senten centenars, milers de veus, cridant consignes antifeixistes. Dues hores després, la manifestació ha estat un èxit. Algun cop de porra, sí, però no han aconseguit entrar al barri. Obriu els ulls. Sou a la Biblioteca de Catalunya i teniu al davant a Míriam Alamany, Màrcia Cisteró, Ricard Farré, Pol López, Maria Rodríguez, Josep Sobrevals i Lluís Villanueva explicant-vos la història dels Kahn, una família de classe obrera, al llarg de vint anys dins un món boig que canvia a tota velocitat. I, per acabar de tancar el cercle, només han passat cinc mesos d’aquell 1 d’octubre que, d’una manera o d’una altra, ens va canviar la vida. Aquesta era una de les preocupacions del seu director, Ferran Utzet, que torna a la Biblioteca després d’èxits com Un obús al cor o Dansa d’agost: “Els paral·lelismes entre els esdeveniments que descriu l’obra i el que estàvem vivint eren tan grans que no aconseguia saber si les de Sopa de pollastre eren les paraules d’escalf i de trempera que necessitàvem per seguir endavant o, pel contrari, generaven desànim”.

 

Així doncs, i tenint en compte que el teatre és un esdeveniment en constant moviment, Utzet ho té clar: aquesta obra s’ha de representar ara i aquí. Per entendre’ns, per transformarnos, per emocionar-nos o per xocar-nos de cara amb la realitat. Sigui com sigui, sembla que aquesta obra està cridada a ser una de les imprescindibles de la temporada.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí