El Festival TNT (Terrassa Noves Tendències) s’ha consolidat en els darrers temps com aparador i mostra de les arts escèniques més al límit.
Pujar

Les noves tendències aixequen passions

Per Gema Moraleda/@GemOnTheMoon

 

Com cada any des d’en fa 11, Terrassa es converteix durant un cap de setmana llarg en l’epicentre d’això que durant la resta de l’any, sobretot durant la temporada de premis, es reivindica que ha de canviar de nom, però que en general anomenem noves tendències.

El Festival TNT (Terrassa Noves Tendències) s’ha consolidat en els darrers temps com aparador i mostra de les arts escèniques més al límit, amb especial interès per les performances i sempre amb espai per a les arts de carrer i música, buscant l’equilibri entre el llenguatge més trencador i el favor del públic, malgrat que no és desencertat dir que el TNT és un festival amb una enorme presència de professionals a les platees.

Malgrat això, el TNT és un festival inquiet, en permanent canvi i evolució i amb la voluntat expressa de crear nous públics. Enguany, aquesta voluntat s’ha desdoblat en dues iniciatives, el TNT Kids, ja existent i dedicat als més menuts, i l’itinerari Teen Spirit, una tria específica d’espectacles pensada per als adolescents, sovint els grans oblidats de les programacions teatrals. Aquest itinerari incloïa entre d’altres el Kingdom d’Agrupación Señor Serrano (estrenat al Festival Grec i presentat al TNT en una versió renovada), el teatre d’objectes de David Espinosa, que, a Una historia universal feia una repassada als esdeveniments més importants des de la Creació fins al segle XX, El bosque, performance de Juan Navarro i Pablo Gispert en la que uns ninis construeixen cabanes en un bosc artificial inspirats per Thoreau o Arma de construcción masiva, el nou espectacle de la jove companyia José y sus Hermanas, que va captivar públic i crítica amb el seu anterior espectacle Los bancos regalan sandwicheras y chorizos, on disseccionaven el franquisme, i que ara s’han decidit a obrir-se en canal per qüestionar l’educació des de totes les seves perspectives.

Però tot i la gran varietat de creadors i espectacles, i la seva grandíssima qualitat, allò que sens dubte serà recordat durant molts anys i es comentarà amb aquell to de “va haver-hi un abans i un després” serà l’espectacle inaugural, Cold Blood, dels creadors belgues Jaco Van Dormael i Michèle Anne de Mey amb el col·lectiu Kiss & Cry, que es va poder gaudir al Teatre Principal. L’espectacle, estrena al nostre al país, segueix l’estela del seu anterior Kiss & Cry, que es va veure l’any 2012 a FiraTàrrega. Aquest col·lectiu ha inventat la nanodansa, és a dir, la dansa feta amb els dits. Les mans dels artistes de Cold Blood són les protagonistes, i actuen en escenaris en miniatura mentre una càmera grava i projecta el resultat en directe a una gran pantalla. Una veu masculina i suggeridora ens explica diferents morts i els segons que les precedeixen, petites històries que transcorren en cotxes, prostíbuls o túnels de rentat. Històries que ballen claqué, el “Boléro” de Ravel de Maurice Béjart o pole dancing. Microhistòries que fascinen per la seva precisió i la seva bellesa. Un espectacle inaugural que va fer posar dempeus gairebé tota la platea i que va demostrar que, com bé saben al TNT, les noves tendències poden arribar a tota mena de públic i aixecar passions.

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí