L’Anna Pascual acaba d’estrenar Udul , el segon projecte que comparteix amb Los Galindos a FiraTàrrega. D’aquí a 4 mesos...
Pujar

“Les artistes de circ embarassades no tenim drets laborals”

L’Anna Pascual acaba d’estrenar Udul , el segon projecte que comparteix amb Los Galindos a FiraTàrrega. D’aquí a 4 mesos serà mare per segon cop. Mare i acròbata, dues realitats que es complementen i s’enllacen per créixer. Quan la família és el circ i el circ és la família. [entradilla]

Per Neus Molina / @NeusMolina

 

Com és això de fer circ embarassada?

Doncs és intens, és bonic però intens. Has de conèixer bé el teu cos i saber on és el limit, ja que a la nostra feina existeix el risc físic… La meva sensació en els dos embarassos ha estat diferent, però crec que qualsevol dona que fa circ no ha de tenir por a la maternitat.

 

Però hi ha risc, és clar?

Sempre hi ha risc, crec que les artistes de circ coneixem prou bé el nostre cos per saber fins quan podem treballar, tot i que necessitem un marc legal que ens empari.

 

Amb Los Galindos sempre hi ha aquest component familiar i de proximitat… de trobada entre fills i pares dins la carpa i fora d’ella.

Doncs sí, aquesta idea intergeneracional és el que m’agrada i m’atreu d’ells, això de sumar. Los Galindos mantenen aquesta visió romàntica del circ, de fer del circ una forma de vida. Com un espai de família i de feina. En el seu darrer muntatge també hi apareixien la Bruna i la Berta, les seves filles, amics i persones d’edats diverses. Tots junts.

 

Una mica així és com vius tu el circ…

Per mi el circ també és una construcció de valors i un espai en construcció. Vaig conèixer Los Galindos quan vaig conèixer la meva parella -també artista de circ- i vaig decidir formar una família, la meva família al circ.

 

No obstant el primer embaràs no va ser fàcil des d’un punt de vista burocràtic. Tot i que treballar d’acròbata comporta un risc per la salut de la mare i el fill et van denegar una prestació.

Vaig demanar una prestació per risc d’embaràs als 3 mesos. A qualsevol dona la prestació li donen al cap de 5 mesos i mig; en el meu cas la vaig demanar abans perquè no podia treballar, literalment. Les artistes de circ embarassades no estem subjectes a cap regulació. No tenim drets laborals. La meva assegurança, Fremap, tot i tenir l’informe de riscos laborals, no va accedir a donar-me l’ajuda. Amb aquest segon embaràs he treballat fins els 5 mesos i ja no he hagut de passar per tots els tràmits.

 

Quina situació laboral teniu els artistes de circ?

Hi ha molts autònoms i gent com jo, que ens donem d’alta i de baixa cada cop que tenim bolos o facturem a través d’una cooperativa -Cop de circ- o d’alguna associació.

 

Per tant no estàs a un lloc de feina fix com per tenir dret a una baixa de maternitat?

Els artistes de circ a Espanya no estem regulats i per tant és molt difícil accedir a certes ajudes. Això no passa a països com França o Bèlgica. Aquí encara tenim feina.

 

L’advocada Andrea Leudma de l’Aadpc em comentava que des de l’Associació d’Actors del País Basc es va interposar una demanda a l’INSS per no haver reconegut la prestació de maternitat a una actriu. Vau fer algunes demandes com a sector del Circ quan el teu cas es va saber?

Des de l’APCC (Associació de Professionals del Circ de Catalunya) es va denunciar als mitjans de comunicació i s’ha començat una feina de recerca. Jo estava molt cansada, aquesta situació em va esgotar.

 

Tot i els maldecaps i la injustícia laboral tenir un fill i fer créixer la família del circ té coses bones…

La maternitat m’aporta coses positives com maduresa, noves experiències, parar, reflexionar. I artísticament puc treballar d’una altra manera: puc fer d’ull extern d’una companyia o pensar coses noves a dir al públic…

 

Aquest any vas escriure el manifest del Dia Mundial del Circ amb la trapezista Griselda Juncà, on demanàveu més espais d’exhibició i més suport a les escoles i centres de creació. Ara bé, sembla que la situació del circ a casa nostra millora, o no és així?

Anem millorant, estem contentes, la reivindicació era positiva, però encara calen més coses per igualar-nos amb les altres arts: més subvencions, més ajudes, més circuit. Volem un circuit potent a casa nostra.

 

Perquè es treballa més a l’estranger…

En els últims 4 anys el 80% dels meus bolos han estat fora d’Espanya. Aquí he fet 4 bolos i a Madrid no vam fer ni la peça sencera. A l’estranger treballem més perquè els programadors arrisquen més, el públic arrisca més i hi ha més cultura de circ a les escoles.

 

Potser el problema és que aquí no hi ha prou formació, que falta una mica de pedagogia del circ.

Aquí hi ha la Rogelio Rivel, però és una escola de base, per tenir una formació superior cal marxar fora, a Itàlia, Bèlgica, Londres. Tots els artistes acabem completant la formació fora de Catalunya i d’Espanya i això amplia el circuit de fora de casa i no el d’aquí.

 

Doncs sí que tenim feina, sí…

Molta. Però hem de confiar.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí