Jorge Drexler protagonizarà el concert inaugural  del Festival GuitarBCN al Gran Teatre del Liceu el 27 de gener, estrenant el seu esperadíssim nou...
Pujar

La rima intel·ligent de Drexler

 

Per Juan C. Herrera / @JuanCHerreraTW

 

Jorge Drexler està de gira per presentar el seu últim disc: Salvavidas de hielo (2017). Dir que aquest artista polivalent és conegut per guanyar un Oscar a la millor cançó original ja és cosa del passat. A la gira d’aquest any l’acompanyen cinquanta-tres setembres d’experiència, més d’una dotzena d’àlbums, múltiples premis i fins i tot una recent TED Talk on explica com, a través de la música, la poesia viatja i trastoca els prejudicis de la “identitat”.

 

Recuperat ja del deliri tropical de Bailar en la cueva (2014), el metge de la cançó intel·ligent aprofundeix en el seu particular segell d’engranatges i metàfores que recorden en alguna cosa als àlbums Cara B i 12 segundos de oscuridad i a treballs anteriors que van permetre forjar la base d’allò que, sigui el que sigui, és Drexler: cançons com “Todo se transforma”, “Guitarra y vos”, “Disneylandia”, “Universos paralelos” o “La trama y el desenlace”, que, entre moltes d’altres, ens recorda que “La vida es más compleja de lo que parece”.

 

Rainer Maria Rilke deia que un dels temes més difícils per un jove poeta era l’amor i que hauria d’evitar-lo per no caure massa fàcilment en la cursileria. El consell segueix vigent per tots, però Drexler és un dels pocs que ha sabut contradir-lo cuirassat per una guitarra. Si bé la referència a les relacions i a una dona abstracta és central a la seva música, potser el secret rau en la manera d’aprofundir a les superficialitats de la quotidianitat.

 

Així, ja no es refereix a la persona objecte de desig o amb qui es comparteix la vida, sinó als “accessoris” quotidians i a les relacions que tenim amb les coses i amb els altres. És per això que, a la seva música, és possible veure no només l’intent constant per seduir una persona, sinó també l’esforç per despullar la nostra ambigua relació amb la tecnologia, la soledat, les qüestions polítiques, el silenci o la amistat. Totes aquestes idees les canta a Salvavidas de hielo, a cançons com “La telefonía”, “Movimiento i “Despedir a los glaciares”, o fins i tot a la seva manera particular de donar les gràcies a un cantautor de la península ibèrica a “Pongamos que hablo de Martínez”.

 

Un altre element especial en aquest àlbum és la participació de tres dones llatinoamericanes, que dóna un accent diferent a aquesta producció discogràfica. Drexler i Natalia Lafourcade es lamenten en una espècie de ranxera que porta el nom de l’àlbum; amb Julieta Venegas, a “Abracadabras”, celebren la màgia de compondre; sobre “Asilo”, amb Mon Laferte, em limitaré a dir que ja supera el milió de reproduccions a Spotify.  

Respecte als arranjaments musicals, l’àlbum està carregat de sons sintetitzats que, encara que no ho sembli, venen quasi tots de la guitarra. “las cuerdas, la caja de madera, la piel de un banjo, el metal de un dobro” i altres elements que procedeixen d’aquest mític instrument van ser fusionats per donar un segell especial a aquesta producció que, des del 26 de gener al 9 de juny, rodarà ver vàries ciutats d’Amèrica i d’Europa.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí