El muntatge analitza sarcàsticament el paper del cos físic en la societat i com aquest està lligat amb el grau de felicitat a que pot aspirar una persona.
Pujar

La revolució de la lletjor

Per Gema Moraleda

 

Amb La mujer más fea del mundo, Sala Atrium segueix amb la seva aposta per posar sobre l’escenari històries creades i executades per dones. Seguint l’estela de la temporada passada, Atrium ha confegit una programació eminentment femenina que va més enllà de la idea de cicle temàtic i es converteix en una característica que la sala adopta per a si. Patrícia Mendoza, la seva programadora, explica que no ha estat premeditat: “Les propostes que rebo últimament acostumen a ser de dones i de companyies de dones. No és que jo les hagi buscat, em venen soles”. Un fenomen insòlit si hem de creure el que afirmen altres programadors, que asseguren que no programen més dones senzillament perquè no reben projectes de creadores. Mendoza creu que la seva condició de dona hi ha influït: “Ser una dona jove connectada amb la realitat de les companyies i les dones joves té molt a veure amb el fet d’arriscar-me i dir ‘aquí teniu casa vostra’. A més, quan llegeixo aquestes propostes, m’interessen més. No trobo que m’estiguin explicant una altra vegada el mateix de sempre”.

Pel que fa a La mujer más fea del mundo, una creació d’Ana Rujas i Bàrbara Mestanza, Mendoza aposta per una creadora que ja coneix i admira. Mestanza ja ha presentat dos espectacles anteriors a l’Atrium, juntament amb el seu grup The Mamzelles, Famylia i Mafia.

La idea de l’espectacle sorgeix l’any passat en un viatge a Nova York, i en els darrers mesos Rujas i Mestanza han acabat de donar-li forma. El muntatge analitza sarcàsticament el paper del cos físic en la societat i com aquest està lligat amb el grau de felicitat a que pot aspirar una persona. Una breu passejada pel compte d’Instagram de l’espectacle, on es llegeixen frases com ara: “en este coño cabe el mundo”, “y me convertí en terrorista y mi arma era la belleza” o “mis pechos nos salvarán a todos de la mediocridad” ja ens dona una idea de cap a on pot anar un text que promet ser una declaració d’amor a la lletjor i un crit a la revolució, a la batalla, a la guerra.

 

La mujer más fea del mundo

Sala Atrium

Del 9 de desembre al 6 de gener

 

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí