Roméo et Juliette. La història d’amor més cèlebre de la literatura reconvertida en un drama líric.
Pujar

La reconciliació dels contraris

 

Per Mònica Pagès

 

Feia trenta-dos anys que el Gran Teatre del Liceu no programava la versió operística del Romeu i Julieta de William Shakespeare que va fer el compositor romàntic francès Charles Gounod el 1866 amb llibret de Jules Barbier i Michel Carré. Després de tant de temps, aquesta òpera torna al coliseu de la Rambla precisament el dia dels enamorats, el 14 de febrer, amb les veus de Saimir Pirgu i Aida Garifullina, amb la direcció musical del seu titular Josep Pons, i amb la proposta escènica del britànic Stephen Lawless, que ha volgut situar l’acció dels enamorats de Verona en el context de la guerra civil estatunidenca, ocorreguda contemporàniament a la composició d’aquesta òpera, entre el 1861 i el 1865.

 

“No veia que l’òpera de Gounod es pogués ambientar amb una estètica renaixentista, com l’obra de Shakespeare. Per això vaig triar el segle XIX i el context de la guerra civil estatunidenca, perquè crec que encara forma part del nostre imaginari i perquè em permet clarificar millor l’enfrontament entre les dues famílies, entre els dos bàndols. També m’ha permès treballar millor els personatges”, ens declara Lawless. “Penso que Gounod va voler fer una obra diferent a la de Shakespeare. En el seu cas té una connotació eminentment política, que podem extrapolar a l’actualitat, a les confrontacions entre dos bàndols que estem vivint en molts llocs, a Anglaterra amb el Brexit, o a Catalunya contra el govern central. Romeu i Julieta, en aquest cas, són conscients del conflicte polític que protagonitzen les seves famílies. Malgrat tot, la conclusió de l’obra, amb tots els seus protagonistes a l’escenari per a veure la mort dels amants, vol ser conciliadora” afirma aquest director d’escena vinculat durant anys al Festival de Glyndebourne i que va fer el salt a la fama amb la seva producció el 1989 de Mort a Venècia de Benjamin Britten, enregistrada per la BBC. El retorn d’aquest títol a Barcelona és fruit d’una coproducció entre el Gran Teatre del Liceu i The Santa Fe Opera.

 

Conflictes interns, tragèdies personals

 

Stephen Lawless remarca que “Gounod va intentar (sense èxit) presentar un diàleg en lloc d’un recitatiu amb l’objectiu de fer que l’òpera fos més propera a l’original. Però al Théâtre Lyrique no li ho van acceptar. En el seu procés d’adaptació al format operístic, certs elements de l’obra guanyen rellevància. En l’obra de Gounod, els enfrontaments civils que patia Verona cobren vida. La tragèdia personal ve generada per aquests conflictes interns, allò que dóna color a la música dels ‘amants desafortunats’ i, de fet, a tota l’òpera. El seu amor contrasta amb l’odi que els envolta i que, finalment, se’ls enduu.”

Lawless conclou que “es tracta d’una obra diferent i diversa a la del clàssic (però igualment vàlida) que comença a sortir del motlle shakespearià i que imprimeix un toc francès a la fugacitat i l’enginy de l’original. Veiem l’òpera  francesa massa ensucrada, empallegosa, i, en canvi, és molt més dramàtica. Gounod sempre es veu com un compositor de duets romàntics i, en canvi, no es té prou en compte el dramatisme de les seves obres”.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí