La directora Clàudia Cedó obre un nou camí. L’escriptura d’un text teatral sense els tocs fantàstic característics de l’autora, novetat...
Pujar

“La meva pròxima obra és un cant a la vida”

 

Per Judit Porta / @enessencia

 

La directora Clàudia Cedó obre un nou camí. L’escriptura d’un text teatral sense els tocs fantàstic característics de l’autora, novetat també per altri. Els perquès no es pregunten: la vida i les circumstàncies personals l’han empès a partir de manera diferent en el procés creatiu. Un gir que empunya amb l’objectiu vital de sanar i aproximar-se a un tema no parlat: la mort perinatal.

 

 

Aparques l’imaginari de les obres anteriors…

Tinc l’encàrrec de la Beckett de fer una obra com a autora resident, i en aquest trànsit, he perdut un nadó en el cinquè mes d’embaràs. I els plans han canviat. Li vaig proposar al Toni Casares escriure sobre tot el que suposa la pèrdua d’un fi ll durant la gestació. Tinc la necessitat de parlar-ne.

 

Per tant, un text personal i realista…

Sí, sense el punt fantàstic de les meves obres, diria. Però no és o no serà una obra trista, sinó positiva, optimista, un cant a la vida. La mort perinatal és un tema poc parlat, incomprès i crec que aquesta obra ajudarà a visibilitzar una realitat desconeguda.

 

El dirigiràs com has fet en tots els teus treballs anteriors?

Ara per ara no. És massa proper i recent. No tinc prou distància. Però estic gaudint del procés. L’obra va més enllà del propi fet, parla de la vida, de la mort, dels recursos que afl oren quan et passa alguna cosa molt dura, de la força que tenim i que tant de bo fóssim capaços d’invocar sempre. Seria molt interessant sedimentar el que aprenem en circumstàncies extremes.

 

Enmig d’aquest huracà de sentiments, a l’autora i directora banyolina, com una paradoxa, tot li va de cara: la Sala Beckett reposa el premiat text Tortugues: la desacceleració de les partícules i L’Home sense veu , produïdes per la Sala Flyhard, a partir del 19 de desembre. Ets de les poques dones dramaturgues i directores amb presència.

N’hi ha d’altres però cal que els donin veu. Comença a despertar-se una consciència de gènere i de l’ús del llenguatge no sexista, que hem d’adoptar tots, dones i homes. Simplement cal refl ectir la diversitat social.

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí