Moltes obres de la cineasta podrien haver-se transportat perfectament a l’escenari amb un decorat minimalista i fred.
Pujar

La llibreria teatral d’Isabel Coixet

 

Per Pere Francesc Rom / @PereFrancesch 

 

Els dos actors es retroben després de cinc anys, se saluden, conversen, discuteixen, criden, van i vénen durant més d’una hora. Javier Cámara i Candela Peña es posen a la pell d’una parella separada a la intensa i colpejadora Ayer no termina nunca (2013), d’Isabel Coixet. Un cara a cara dramàtic en format cinematogràfic, que podria haver-se transportat perfectament a l’escenari amb un decorat minimalista i fred. De fet, el món teatral no és aliè a la carrera de la cineasta. Ja en els seus inicis, Coixet va rebre ofertes per dirigir muntatges teatrals, però no es va animar a fer el salt fins l’any 2004 quan va adaptar 84, Charing Cross Road, d’Helene Hanff, després d’un dels seus grans èxits: Mi vida sin mi (2003). Els actors Carme Elias i Pep Minguell van ser els encarregats de representar els protagonistes de l’adaptació teatral, que va inaugurar el Temporada Alta 2004 després de set setmanes d’assajos.

 

84, Charing Cross Road retrata la història d’amor epistolar entre l’escriptora Helene Hanff, autora del llibre, i el llibreter londinenc Frank Doel durant més de vint anys. Tot va començar quan la jove Hanff va contactar amb una llibreria de Londres per demanar que li enviessin llibres difícils d’aconseguir i saciar així la seva set de lectura. Curiosament, aquesta idea està en l’esperit de la nova pel·lícula de Coixet, La llibreria, basada en la novel·la homònima de Penelope Fitzgerald.

 

La llibreria és la història de Florence Green, interpretada per Emily Mortimer, que decideix, en contra de l’opinió dels veïns (sobre tot els de classe més alta), obrir una llibreria en un petit poble. Coixet explica a la revista Godot que l’adaptació de La llibreria té molt a veure amb 84, Charing Cross Road. “Recursos que vaig fer servir a l’obra de teatre, els he fet servir” al nou film. Fins i tot, la protagonista manté una amistat amb un ancià del poble, amant de la literatura, a qui fa arribar les novetats literàries per correspondència a l’estil de 84, Charing Cross Road.

 

Per a Florence Green, la valenta protagonista del film, a una llibreria no hi poden faltar llibres com Lolita de Nabokov. En preguntar-li per obres teatrals, Coixet té clar quines no podrien faltar en una llibreria. D’una banda, totes les del dramaturg i director teatral francès Bernard-Marie Koltès, pare de textos com En la solitud dels camps de cotóRoberto Zucco, que a Catalunya va dur a l’escenari Julio Manrique l’any 2013 amb Pablo Derqui com a protagonista. “Totes les seves obres sempre tenen alguna cosa que em sorprèn molt”, assegura Coixet. D’altra banda, no hi pot faltar La vida es sueño, que va escriure Pedro Calderón de la Barca l’any 1635. “Sempre he somiat fer alguna cosa amb aquesta obra”, reconeix Coixet, “perquè té coses tan contemporànies que es poden extrapolar a la realitat virtual, a allò que pensem i a les fake news”. La cineasta assenyala que és una obra molt complexa, un text al qual sempre torna i on s’hi poden veure “moltes coses del sentit tràgic i màgic de la vida”.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí