Per allà on passen deixen petja, i això ho poden dir molt poques companyies a nivell global.
Pujar

La desolació humana segons Vaca 35

Per Álvaro Vicente /@AlvaroMajer

 

En 2017 feien 10 anys com a companyia i, amb la celebració encara recent, arriba a Barcelona el primer treball unipersonal de Vaca 35, dut a escena per l’actor José Rafael Flores, a qui acompanya el músic Alberto Rosas. Flores va ser el fundador de la companyia juntament amb Damián Cervantes. Els movien els vint-i-pocs anys i les ganes de trencar amb tot el que havien après. Trencar les regles sagrades del recinte teatral, trencar les regles econòmiques de la vida escènica. N’han tingut prou amb 10 anys per veure’s recompensats, i els seus espectacles han viatjat per Mèxic, Cuba, Brasil, Xile, Itàlia i, és clar, Espanya. Per allà on passen deixen petja, i això ho poden dir molt poques companyies a nivell global.

 

Migrants i gallines

 

El novè espectacle de Vaca 35, Josefina la gallina puso un huevo en la cocina (no és un vers de Les Luthiers, encara que ho sembli), segueix el camí de tots els seus muntatges anteriors, que parteixen de la creació col·lectiva. En aquest cas, la indagació va prendre com a punt de partida un esdeveniment de la infància de l’actor protagonista. La migració com a concepte va ser el detonant i les gallines com a metàfora de les nostres vides van donar-los la idea plàstica per desenvolupar la peça. Una investigació sobre l’amor i la soledat que ens porta al silenci —impossible, poètic aquí— de la nit, quan l’enorme Ciutat de Mèxic dorm. Desaparegut, invisible entre la immensitat, un indigent empeny el seu carretó de supermercat amb tota la seva vida dins. Rostre desencaixat. Buit. Un plor que flueix en un vàter, assegut sobre la seva pròpia merda. Un plor que brolla mirant un punt fixe en el no res.

 

Un camí d’imaginació

 

Diana Magallón ha estat l’encarregada de posar en escena aquest plantejament, tan simple com complex en el seu desenvolupament. No és una feina unidireccional, de totes maneres, ja que allò col·lectiu està a l’ADN de Vaca 35. Es tracta de convertir tot allò imaginari, la opinió de la directora i del grup, en acció dramàtica, duent a terme una ruta emocional des del seu origen, descobrint una estructura que es debati entre els límits reals i ficcionals de l’actor, el personatge, l’espectador i l’espai, plantejant una postura respecte de la desolació humana. Aconseguir una escenificació sense impostures, malgrat partir d’un material personal de l’actor, és la finalitat última del muntatge. No hi ha cap element que destaqui per sobre dels altres, la mateixa sort corren les paraules, els conceptes teatrals i allò escenificat. Així ha treballat sempre la companyia i és allò que els ha atorgat un segell molt genuí i característic. D’aquesta manera, més que mai, l’actor adquireix un compromís total i no va acompanyat de cap engany efectista dels que tant sovint s’abusa en el teatre. L’actor i els objectes i un recorregut simbòlic que es nodreix del vincle que s’estableix amb el músic en escena. Un camí d’imaginació únic que cadascú, actor i espectador, viurà amb total llibertat.

 

Sala Atrium.
Del 13 de juny
a l’1 de juliol.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí