“Galeano parla de l’enfrontament en el futbol com una guerra dansada. De l’àrbitre com un dictador. De dansa, de teatre. Amb els seus textos porta el futbol a una altra dimensió”
Pujar

La dansa i el futbol s’agraden

Foto: Domenico Conte

Per Noel Eduardo/ @NoelEduardo

 

La coreògrafa Vero Cendoya presenta el seu espectacle de futbol i dansa ‘La partida’ per primera vegada en una sala

Hi ha una mena de corrent de pensament relativament establert que implícitament defensa la idea que els públics que anomenen “consumidors” de cultura (per posar tres etiquetes el més àmplies possibles parlarem de teatre, música i dansa) són, en certa manera, estancs i difícilment ampliables. Són, això sí, transversals, en el sentit que poden moure’s per entre les tres categories, és a dir, que almenys no són inamovibles, i també poden passar de “consumir”, per posar un exemple, teatre més clàssic a fer-ho d’un de més alternatiu, i d’aquest a una performance d’improvisació sonora o a un espectacle de dansa. Venen a dir, però, que si el que volem és que vingui gent que no és espectador habitual a les nostres sales ho tenim magre.

 

La performer, coreògrafa i il·lustradora Vero Cendoya (Barcelona, 1976) es va proposar trencar amb aquesta idea i va crear ‘La partida’, un partit de futbol coreografiat. “Sé que pot sonar bèstia, però la primera motivació a l’hora de crear un espectacle de dansa i futbol era robar espectadors”. Concebut com a espectacle de carrer, ara (del 23 al 25 de febrer) el presenta per primera vegada en una sala, al Mercat de les Flors de Barcelona. Partit coreografiat o coreografia jugada? “Al carrer és un partit coreografiat. Però ara al Mercat serà més un espectacle amb futbol”. Els textos, que reconeix haver ampliat per presentar l’espectacle en sala, són d’Eduardo Galeano amb veu de Blanca Portillo. “Rojiblanca Portillo, li diem”.


Quan la Vero va acabar de llegir ‘El fútbol a Sol y Sombra’, del mateix Galeano, va saber d’on trauria els textos per a l’espectacle. “M’interessava trobar la poètica del futbol, i algú em va recomanar el llibre, i el vaig trobar preciós”. Només algú com Galeano podia resultar ser així d’inspirador. Només ell podia començar un llibre dient: “Las páginas que siguen están dedicadas a aquellos niños que una vez, hace años, se cruzaron conmigo en Calella de la Costa. Venían de jugar al fútbol, y cantaban: Ganamos, perdimos, igual nos divertimos.” L’escriptor i periodista uruguaià, que aviat farà tres anys que ens va deixar, igual podia parlar de futbol que de teatre, de dansa, de filosofia, de política o de la seva estimada Amèrica Llatina a través de les seves venes obertes. Que és el mateix, tot això, que parlar de la vida. Tres anys ja d’orfandat post-Galeaniana. Costa encara ara fer-se a la idea.


Segurament a ell li hagués fet molta gràcia això de que dansa i futbol, cultura i esport, no tenen res a veure, i que cada disciplina té el seu públic. Ell, que podia gaudir amb la mateixa intensitat des de les grades d’un estadi que des de la platea d’un teatre, segurament desmuntaria amb facilitat aquells dogmes que diuen que la dansa és massa elitista i que el futbol és l’opi del poble. Malauradament ja no el tenim entre nosaltres. “Va morir el dia que vam començar a treballar ‘La partida’”, diu la creadora barcelonina.


El favor que ens ha fet Cendoya recuperant textos de Galeano per al seu espectacle és enorme, i segurament no prou valorat. La societat en què vivim necessita més poesia, més imaginació, més llibertat. Com fa Iniesta al camp. I a la vegada, com també fa Iniesta, requereix de molta responsabilitat, de saber ocupar l’espai, d’ajudar el company, d’una gran capacitat de comprensió del sentit col·lectiu. Com en la dansa. Com en la vida.


Premi de la Fira de Tàrrega i Premi de la Crítica -tots dos el 2015-, ‘La partida’ no és un espectacle qualsevol. Ja no pels premis ni per les crítiques que ha rebut, ni per la quantitat de públic que l’ha vist o de bolos que ha fet. La cosa està en la idea. Un espectacle de dansa jugat amb una pilota de futbol, un partit coreografiat. La revolució comença en les idees.

 

La Partida

Mercat de les Flors

Del 23 al 25 de febrer

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí