Alba (o el jardí de les delícies) és un thriller de robots a mig camí entre la ciència-ficció i el posthumanisme
Pujar

La companyia dels posthumans

Per Neus Molina

 

Alba (o el jardí de les delícies), la proposta guanyadora del Premi Quim Masó, escrita per Marc Artigau i dirigida i ideada per Raimon Molins, és un thriller de robots a mig camí entre la ciència-ficció i el posthumanisme. Una obra que planteja qüestions cada cop més presents en la nostra societat líquida: la realitat virtual ens aïlla de la realitat física? Les relacions són alguna cosa que neix, creix i madura en el nostre cap? Els processos d’enamorament s’activen en l’absència de l’objecte o la persona estimada?

El dramaturg Marc Artigau reflexiona entorn de les noves maneres de relacionar-se i de gestionar la situació —sovint aïllada— de l’individu dins la societat. Com funcionen els mecanismes de l’amor, l’amistat, la família i la fe en la societat que estem construint?

 

La proposta teatral, protagonitzada per Lluís Marco i Montse Guallar, relata la història de l’Alba, una professora universitària jubilada que ha decidit comprar-se un sistema d’intel·ligència artificial, un acompanyant.

 

Els acompanyants són robots capaços de tenir empatia, d’ajudar a les feines de casa, d’emmagatzemar records i experiències, de ser amics, amants i còmplices. L’Alba vol que J, la seva acompanyant, sigui el testimoni de la seva vida, qui guardi tots els seus records i es faci càrrec d’ella quan ja no pugui valdre’s per si mateixa. L’Home és l’altre personatge d’aquest triangle, un professor de literatura que, anys enrere, havia mantingut una relació amorosa amb l’Alba. Ara són amics. El dia que coneix a J queda esfereït. Sembla real, humana. És una rèplica de l’Alba en el moment que es van conèixer, de l’Alba quan tenia 20 anys.

 

Alba (o el jardí de les delícies)

Teatre Nacional de Catalunya.

Fins el 23 de desembre.

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí