La Sala Beckett dedica un cicle a Josep Maria Miró, que inclou la reposició de ‘Nerium’ Park i l’estrena d’’Olvidémonos...
Pujar

Josep Maria Miró, mapa d’un autor en expansió

 

Per Judit Porta/ @enessencia

 

Feia anys que no creuàvem paraules, havíem coincidit en la seva etapa com a periodista, i ara, prenent un cafè que ens dura, reconec un autor determinat a confegir una obra extensa inequívocament pròpia. No és una premonició: l’any 2012, Josep Maria Miró despuntava amb El principi d’Arquimedes, i d’ençà i des d’abans ha creat 11 textos de teatre i diverses dramatúrgies representades en 40 països. Per això, la Sala Beckett li dedica un cicle, que inclou la reposició de Nerium Park i l’estrena d’Olvidémonos de ser turistas mentre arriba Temps salvatge a la Sala Gran del TNC. Una cadena d’obres que se succeeixen en el temps i que són el segell de garantia d’un autor i director de producció abundant. “En el meu trànsit no hi ha períodes buits” confirma, i avisa:  “el meu viatge és sempre fer un text nou, no m’interessa convertir-me en arqueòleg de mi mateix”. Autor polític, com el va definir Laurent Gallardo, “defenso que viure és ideològic” és un escriptor que pretén invitar al debat de l’individu o de la col·lectivitat sense oblidar que el teatre ha d’atrapar el públic.

 

Properes estrenes

 

Olvidémonos de ser turistas no és una excepció. L’obra és una road movie teatral que germina a partir de dos migracions col·lectives importants: Una, la del 2000, quan entra una onada migratòria fugint del corralito, i la segona, entre el 2008 i el 2014, la dels nostres joves marxant de casa. “I llavors em sorgeix la pregunta: Per què marxem? La parella d’Olvidémonos de ser turistas comença com a turistes, però els passa una cosa que els obliga a mirar el món cara a cara”. Josep Maria Miró s’estrena en castellà i entrega el text a la directora argentina Gabriela Izcovich, una pràctica infreqüent en ell: “Sóc poc intrusiu amb les decisions artístiques de la Gabriela. Quan dirigeixo ho faig des del prejudici de l’escriptura, quan et dirigeix algú extern ho fa des de la mirada neta de la lectura. Per tant, una direcció externa t’amplia el coneixement de teu text”.

Al maig entra al TNC el text Temps salvatge, un thriller dirigit per Xavier Albertí, “un artefacte escènic amb 10 personatges, però que manté l’essència de la meva escriptura”. Una màxima que Josep Maria Miró vol preservar dels perills d’estrenar a la Sala Gran del Nacional.

El mapa de les lletres de Miró creix i l’autor, lluny d’acomodar-se en l’ona expansiva, continua amb el desig intern de crear nous textos coberts de misteri i ensenyar aquí un de molt estimat per ell La travessia, no representat a Catalunya, estrenat a Uruguai sota la direcció de Jorge Denevi i que ara se’n va al Perú. “En aquest cas, necessito confrontar el meu text amb el públic, veure si la partitura que he escrit té una transcripció escènica que funciona”. Un desig que, pressento, es produirà.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí