#8M en primera persona   Vivim un moment en el qual s’està evidenciant i visibilitzant quin és el paper real...
Pujar

Joana Gomila. Cantant i músic

#8M en primera persona

 

Vivim un moment en el qual s’està evidenciant i visibilitzant quin és el paper real de les dones dins la nostra societat. S’ha tornat a posar sobre la taula la necessitat de parlar, debatre i qüestionar on són les dones. Des del món de la música moderna alguns festivals han intentat cercar la paritat en els seus cartells (per exemple el FolkYou!). També han sorgit iniciatives com la de na Kin a La Primitiva de Lluçà, que ha decidit fer un cicle exclusivament de dones (“Estem cansades de fer els cors”), cosa que consider important perquè també descentralitza la lluita que sol tendir a ser sempre més urbana (Barcelona) i també la treu del calendari 8 de març i l’allarga durant tota la temporada. Iniciatives com aquestes obliguen a pensar i a cercar les dones músics (instrumentistes, cantants, directores, compositores, arranjadores…), perquè existeixen. Des del sindicat de músics i activistes Smac! també s’està treballant i intentant donar visibilitat a la discriminació i a les exigències estètiques que l’escenari ens reclama pel fet de ser dones, però hi ha molta feina per fer, molta en aquest sentit.

 

A mi m’agradaria que entre tots féssim possible un món més femení en totes les esferes. Que la lluita feminista no fos poder ocupar els llocs que ocupen els homes dins la nostra societat, política i cultura. Sinó que la lluita fos feminitzar tots aquests entorns, canviar conceptes com l’èxit, el triomf i la competitivitat, que tenen connotacions tan masculines, i engendrar un món des de la cooperació, la col·lectivitat i la capacitat de crear espais diversos on tothom hi tengui cabuda. Perquè crec que necessitam capgirar el món de dalt a baix, no simplement substituir-nos entre nosaltres dins les estructures que ja existeixen.

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí