L’artista xilena ens visita com a mínim un cop l’any, però en aquest 2018 la seva presència serà doble. Després del Primavera Sound, ara arriba a l'Apolo.
Pujar

Javiera Mena: més introspectiva que mai

Per Sergio del Amo /

 

L’artista xilena ens visita com a mínim un cop l’any, però en aquest 2018 la seva presència serà doble. Després de la seva actuació a l’última edició del Primavera Sound, pujarà a l’escenari de La [2] d’Apolo aquest 25 d’octubre per presentar oficialment el seu darrer disc, Espejo, un àlbum on el seu pop electrònic sona molt més melancòlic i menys hedonista del que ens tenia malacostumats.

 

A diferència de com et vas presentar a la darrera edició del Primavera Sound, quines sorpreses es trobaran els que vagin a veure’t aquest mes d’octubre a la Sala Apolo?

Serà molt diferent. El que vaig fer al festival no deixava de ser una continuació de la gira Otra Era, tot i que tocava alguns temes del meu últim disc Espejo, però en aquesta ocasió és l’oficialment anomenat Espejo Tour. Estem treballant en una nova il·luminació que em fa molta il·lusió que vegeu. En tractar-se d’un àlbum més introspectiu vull que aquesta idea es reflecteixi en les llums de l’escenari. En aquests moments, setmanes abans d’arrencar la gira, estic treballant en això mateix.

 

Fa vuit anys que artistes i bandes xilenes com Dënver, Gepe o tu vau desembarcar al nostre país en el que popularment es va batejar com el “desembarcament xilè”. De tots ells es podria dir-se que n’ets l’única supervivent avui en dia, almenys mediàticament parlant.

Pot ser, però des de sempre m’ha encantat actuar a Espanya, i aquest és el motiu pel qual m’he focalitzat en això. Sempre m’heu tractat molt bé. Ser una artista independent i pagar cada any un viatge tan costós com aquest no és gens fàcil per a algú com jo, però ho he fet perquè el meu vincle amb Espanya és molt fort i el públic d’aquí ha entès perfectament la meva música. A part, tinc moltíssims amics i amigues a la península.

 

Tenint-te aquí cada any s’ha pogut comprovar en temps real la teva evolució sobre els escenaris. Estàs ara més segura de tu mateixa que mai?

Sí, és una cosa en la qual he treballat moltíssim. Al començament era molt tímida i sempre em costava molt la part de l’escenari, perquè sempre m’he sentit més còmoda a l’estudi. Amb el temps he après a sentir-me més segura i no només oferir concerts, sinó un espectacle divertit que sigui entretingut pel públic.

 

 

Què diferencia Espejo dels teus àlbums anteriors?

Per mi aquest és un disc molt diferent, perquè les lletres no són tan romàntiques com abans i parlen d’altres temes com la solitud i aspectes més profunds. Sonorament, les cançons són més downtempo i tenen més a veure amb Mena que amb Otra Era, per exemple.

 

El que m’agrada molt d’aquestes últimes cançons és que hi ha una clara reivindicació dels sons dels noranta. Hi estàs d’acord?

Ho estic, sí, però tots els meus àlbums d’alguna manera sempre han tingut una mica d’això. L’antic piano house a mi em torna boja i sí que és cert que en algunes d’aquestes cançons està més descaradament present aquest so.

 

Una de les coses que més sorprenen del teu darrer llarg és que no has treballat amb el que fins ara era el teu productor predilecte, el també xilè Cristián Heyne. Necessitaves un canvi?

Passant temporades en Espanya tenia ganes de provar amb altres productors com Alizzz o El Guincho en aquesta ocasió. Després de tantíssim temps amb el Cristián, per descomptat volia fer coses noves amb altra gent. Tot i això, les portes mai no s’han tancat, i qui sap si en un futur tornarem a seure’ns a un estudi.

 

Estem en un moment en què la música pop està en un segon pla a Espanya. Ara mateix, sigui una moda o no, el que es porta són els sons urbans i el trap. Quina opinió et mereix aquesta nova realitat?

Sí, a Llatinoamèrica també prevalen els sons urbans perquè és un so originalment llatí. El pop per nosaltres no deixa de ser una relectura del que va néixer als Estats Units o el Regne Unit. En els meus primers àlbums estan molts presents aquests sons llatins, molt abans d’aquesta explosió mundial. Com que no sóc una artista preocupada pels números, no sento cap tipus de pressió i veig la meva carrera d’una forma molt relaxada. Des del meu lloc em nodreixo dels nous sons, però certament tinc una sèrie d’influències més retro que són les que predominen. És normal que allò que es considera nou estigui més de moda en aquests moments. Em sembla una cosa molt natural. Ja es veurà com evolucionarà tot plegat.

 

Tot i que ara arrenques aquesta nova gira, ja estàs treballant en nou material?

Sempre em surten idees i treballo amb el meu ordinador quan estic de gira. L’única cosa que sí que tinc clara i et puc dir és que no esperaré quatre anys com fins ara per editar el meu pròxim treball.

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí