#8M en primera persona   Els nomenaments d’Angels Margarit al cap del Mercat de les Flors o Carme Portaceli a...
Pujar

Isis Martín. Actriu i directora

#8M en primera persona

 

Els nomenaments d’Angels Margarit al cap del Mercat de les Flors o Carme Portaceli a la direcció del Teatro Español són dues grans notícies. També ho és l’aparició de col·lectius de denúncia i conscienciació sobre la situació de la dona en l’àmbit cultural.

 

Cal seguir reclamant que hi hagi més dones en les direccions dels grans equipaments culturals de la ciutat, o que les direccions siguin col·legiades, i no individualitzades. Cal seguir denunciant la manca de papers femenins, sobretot protagonistes, que acostuma a indicar manca de directores i dramaturgues allà on hi ha pressupostos prou grans (no enormes) com per aixecar produccions dignes. I, menys institucional i més personal, el més complicat: cal seguir lluitant contra el masclisme i el sistema patriarcal que tenim tan interioritzat que surt de nosaltres mateixes, contra nosaltres mateixes (no vull dir les dones contra les dones, sinó les persones contra nosaltres mateixes, creant els nostres propis límits a conseqüència de la pressió social). Que el lideratge femení, sobretot el no masculinitzat, sigui igual de respectat i escoltat que el lideratge masculí. Que deixem la competència de banda, tan capitalista i tan relacionada amb el patriarcat. Que puguem desbancar la idea de superdona, els cossos heteronormatius, la prohibició d’envellir. Que aconseguim una conciliació real, i no castigada econòmicament ni social. Que aconseguim alliberar també la masculinitat acotada, en lluita amb la feminitat.  Que les categories identitàries home/dona perdin els límits i les normes, i que tots puguem ser lliures, autèntics, sense condició de gènere. Per començar. Per desgràcia, tenim molt camí per recórrer.

 

No hi ha comentaris

Publiqueu un comentari aquí