Després de la seva estrena el 2017 al Teatre Lliure i el seu pas pel Teatro Español de Madrid l'octubre de 2018, Carme Portaceli torna a Barcelona amb aquesta versió de la novel·la de Charlotte Brontë a càrrec d’Anna Maria Ricart.
Subir

Instint de superació

Per Sergio Díaz

 

Jane Eyre està considerada una de les primeres novel·les feministes de la història, malgrat que la seva autora, Charlotte Brontë, va haver de signar-la amb pseudònim —amb pseudònim masculí, és clar, perquè pogués ser publicada— i va passar molt de temps en l’anonimat, malgrat que l’obra va obtenir un èxit immediat… però en una època no gaire procliu a lloar l’èxit de les dones (més o menys com ara). Charlotte Brontë dona veu a Jane Eyre perquè parli obertament sobre les injustícies del món. Jane Eyre és la imatge viva de la superació.

 

“El més fantàstic d’aquest personatge i d’aquesta novel·la —diu Carme Portaceli— és el fet que Jane Eyre, des del seu naixement i sense tenir unes circumstàncies que la portin a ser d’aquesta manera, té en el seu interior l’instint de superació més impressionant que jo he llegit mai. Ja a l’internat de pobres on l’envien per treure-se-la de sobre, perquè ja s’enfrontava a la injustícia des de molt petita, ella percep la seva incapacitat per deixar-se maltractar per cap de les formes en que es pot disfressar el maltractament. Jane li pregunta a la seva amiga Helen per què es deixa castigar d’aquesta manera. Helen li respon que ella ha vingut aquí a rebre una educació i que això forma part de la consecució d’aquest gran objectiu. I Jane diu: no seria capaç de suportar aquesta humiliació; jo, això, no ho perdonaria. Si tots obeíssim i fóssim amables amb aquells que són cruels i injustos, ells no ens tindrien mai por i serien cada cop més dolents. Si ens peguen sense motiu tenim l’obligació de tornar el cop, estic segura, i ben fort, per deixar clar a aquells que ho fan que no ho poden repetir”.

 

La veu dels que no tenen veu

Jane Eyre és silenciada cada vegada que intenta mostrar una injustícia, però ella no accepta aquesta servitud de mantenir la boca tancada i s’aixeca perquè tothom la senti. Perquè ella és la veu dels pobres que coneixen la seva condició, però que no assumeixen que són inferiors, simplement perquè no ho són. Ella és la veu de les dones quan les dones no eren més que un objecte decoratiu portes enfora i un animal de càrrega portes endins. Ella coneix la seva condició, però no assumeix que és inferior, simplement perquè no ho és. Una vegada i una altra, va superant els obstacles que aquesta societat retrògrada l’imposa, i surt endavant amb la seva enorme intel·ligència i tenacitat, guiada per una força que la supera, la força de l’amor, quan l’amor no pretén tancar-te, sinó que et dona ales per enfrontar-te al món.

 

Charlotte Brontë és Jane Eyre i avui totes hem de ser una mica Charlotte Brontë, una novel·lista anglesa de la qual es compleixen 200 anys del seu naixement. Brontë es Eyre i Eyre és, aquí i ara, Ariadna Gil: “m’agrada molt aquest personatge, per la seva integritat, perquè està ple d’intel·ligència, d’ironia, i és una dona molt apassionada, sobretot, dins de la seva aparença tranquil·la, educada en la formalitat del seu entorn, però dins bull de vida, d’amor, de llibertat, d’independència…” Davant té el personatge que interpreta Abel Folk, “un ésser insolent però alhora fràgil, amb una gran sensibilitat, amb una gran necessitat de donar i rebre amor”, en paraules del mateix actor.

 

Jane Eyre és una finestra a través de la qual Charlotte Brontë ens ensenya la seva visió del món. Jane opina sobre la diferència arbitrària entre classes i fa una menció especial al paper de la dona al món. Ella mai no deixa que ningú oblidi, per ser pobre o ser dona, que no és un ésser inferior”, remata Portaceli. “Però, per sobre de tot, Jane Eyre és una obra romàntica on la lluita per la llibertat és l’impuls que guia la nostra protagonista en un món on les dones no la podien abastar”.

 

Teatre Lliure

Del 10 de gener a

l’1 de febrer

 

No hi ha comentaris

Publicar un comentario